Monthly Archives: maig 2009

“En l’estudi introductori de l’edició crítica i anotada de Fedra i Una altra Fedra, si us plau, Miquel Edo l’explica així: <<Una altra Fedra, si us plau s’estrena el divendres 24 de febrer de 1978 a dos quarts d’onze del vespre. Una gran ovació final dissipa les angúnies i els nervis de l’actriu i del director […] Es va tornar a representar, doncs, dissabte25 […]; diumenge 26 […], i s’havia de representar per darrer cop dilluns 27 […] quan, inesperadament, la història de la peça espriuana va encreuar-se amb un dels episodis més clamorosos de la transició democràtica, el procés contra Els Joglars, iniciat el desembre anterior per la Capitania General de Barcelona amb la interrupció de la gira La torna i l’obertura de causa sumarial per un suposat […]

“Vaig escriure fa vint anys aquesta obra, en unes angoixoses circunstàncies que en el fons han canviat molt poc. Canviat potser per a empitjorar. I no veig pas, honestament, que les coses portin cap camí d’endegar-se.

La improvisació d’aquesta petita peça teatral em va entretenir nou mesos. Hi vaig maldar, vaig barallar-me una mica amb l’expressió, m’hi vaig distreure. Aleshores sabia alguna cosa de Susa i moltes de Sinera, i sembre hi havia un record aturat de llunyans estius al jardí, que és només una eixida, de la meva casa pairal. I, entorn, un paisatge intacte. Després, les suposades necessitats del turisme, segons sembla, l’han trinxat i debolit de la manera més estúpida, barroera, grofolluda i, a la llarga o a la curta, antieconòmica que et puguis […]

“Gent de Sinera es va organitzar com un collage i per això l’estructura era força més esllenegada que la que constituiria la Ronda, tot i que, la disposició dels elements – com ja va assenyalar Vallverdú⁷⁴ – no era gratuïta. L’obra combinava, en funció d’una determinada estratègia expositiva, els textos amb les coreografies inventades per Juan Tena, les intervencions individuals amb les escenes corals i la rapsòdia amb la presentació de personatges⁷⁵. …

Del resseguiment del muntatge que es pot fer des del paper, obviant les complexitats de la materialització escènica, s’infereix que l’obra venia a ser un mostrari de les preocupacions crucials del poeta (la mort, la salvació dels mots, etc.) i d’alguns dels seus recursos expressius (el grotesc, l’estratificació de nivells de ficció, la paròdia, […]

“Quan els meus personatges varen començar a parlar, una nit de març, fa més de vuit anys, amb la correcció que els noms grecs els imposaven, no havia arribat encara a la nostra província -i no recordo si ni tan sols havia estat escrita- la famosa Antígona d’Anouilh. Vaig llegir la meva obra, tot seguit d’enllestida, a uns quants amics, entre ells el meu pare, que ja és mort, en Palau Fabre, que ara és a París, en Josep Cruset, que també és fora, pels camps d’Andalusia, i l’estimat Enric Bagué, que no s’ha mogut d’aquí. Després, la vaig haver de tancar en un calaix -perquè tots hem après que és el lloc on aquestes coses poden madurar millor-, enmig d’altres captius, un bon tros més bàrbars, a la […]