Dv oct. 2010
Maragall-Eridon
 |
| Entre los muchos méritos y servicios prestados por el poeta Maragall a nuestra patria literaria, hay uno que le da un carácter interesantísimo. Es la divulgación de las más selectas obras de Goethe, dispersas y recogidas, a las cuales hay que añadir las Renyinas d’enamorats, que anoche se declamó con el título de Eridón y Amina. Es un cuarteto pastoral delicioso, que supo a mieles puras … Eridón y Amina, Agleya y Laman, dialogan sutilezas bucólicas que llevan en el fondo el germen de la malicia campesina, y en la forma la galana apariencia de unos pastores de Watteau o de una ninfa de Boucher. El lenguaje exquisito, fresco, pintoresco, siendo su adaptación catalana una […] |
Maragall-Miscelania
Maragall-Comte Arnau
 |
|
El mite del comte Arnau va entrar en la literatura gràcies al Romanticisme, període en què els estudiosos es començaven a preocupar per tot el tresor folklòric del poble. Molts autors de la Renaixença es van interessar pel mite i el van tractar a les seves obres. Des dels poetes del Jocs Florals, passant per Verdaguer i Carner fins a Segarra, la majoria li han dedicat algunes planes. Va ser Joan Maragall qui va tenir una predilecció especial pel Comte Arnau. Durant anys va anar madurant el seu pom, publicat en tres etapes a Visions & Cants, Enllà i Seqüències. Cada una d’aquestes parts correspon […] |
Maragall-Ton
 |
|
Aquesta obra correspon a la versió de Joan Maragall del llibret d’Adelheid Wette, Hänsel und Gretel, musicat pel compositor postwagnerià i germà de l’autora, Engelbert Humperdinck i que està basat en una rondalla alemanya. Antoni Ribera col·laborà en la traducció i s’encarregà de l’adaptació musical. |
Maragall-Margarideta
 |
|
En el Faust den Goethe hi ha una part, la més viva, que s’ha fet popular per tot arreu: el drama de la Marguerideta. Però aquest drama l’hem vist, generalment, a travers del convencionalisme de l’òpera, es dir, en una atmosfera musical, quasi bé sempre poc adequada, cantat en italià, desfigurat en libretti, entremig de clars de lluna i resplendors d’infern, dimonis vermells, tiples enfarinades, tenors amb colant i barret de plomes, romanzette, etc. Així es que, encara que’1 públic ha percebut el punyent drama humà que hi havia a dintre, l’ha percebut generalment d’una manera massa sentimental (en el mal sentit de la paraula), massa distant de la vida. |
Dv maig 2010
Jaume Melendres
| “Professor incansable, traductor exigent i crític acurat”, des del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, volem retre-li homenatge amb aquesta pàgina on hi consta, des dels seus inicis, tota la seva obra. |
 |
| Breu resum del que va ser la seva trajectòria acadèmica i professional. |
 |
| Llistat dels espectacles en els que participà (com a director) al llarg de la seva vida. S’acompanya d’enllaços al catàleg i, en alguns casos, s’adjunta les […] |
Dv abr. 2010
Textos teatrals teòrics
 |
|
 |
|
| Cormann, Enzo. El gran “ritornello”. Dins: Pausa, núm. 16 (1994) p. 46-50 |  |
| Hugo, Victor. Manifiesto romántico. Barcelona: Península, 1971, 1989, 2002, 2009 | [catàleg] |
|
Jouvet, Louis. Descubrimiento de Sabbattini. Dins: ADE teatro: revista trimestral de la Asociación de Directores de Escena de España, núm.106 (2005) p. 33-41 |
|
|
Jouvet, Louis. La desgracia de Becque. Dins: Henry Becque. Los cuervos. Madrid: Publicaciones de la Asociación de Directores de Escena de España, 2002. (Literatura dramática; 56). Títol original en francès: Les corbeaux |
[catàleg] |
| Pavis, Patrice; Melendres, Jaume, tr. Diccionario del teatro. Barcelona: Paidós, 1998 |
[catàleg] |
|
Sastre, Jean-Paul. Un teatre de situacions. Barcelona: Institut del Teatre, 1993 |
[catàleg] |
Documentació sobre Jaume Melendres
 |
|
 |
|
| 1964 | |
| Jaume Melendres: La doble espera de l’aigua i tu. (1964). Premi Salvat-Papasseit. |
|
| 1966 | |
| 16 festa literària de la nit de santa llúcia. (13 desembre 1966). Programa de l’entrega de premis a l’Hotel Ritz de Barcelona. |
|
|
Ayer se concedieron los Premios de la Noche de Santa Lucia. [14 desembre 1966]. |
|
| Concesión de los premios de literatura catalana 1966. [1966, 14 desembre 1966]. |
|
| 505.000 pesetas concedidas en la Nit Catalana: Se otorgaron anoche los premios literarios “Santa […] | |
Pròlegs
|
||
| Amb un passat a l’horitzó. Dins: Jordi Teixidor. Residuals. Barcelona: Institut del Teatre, 1989, p. 5-10 | [catàleg] | |
| La batalla i el paisatge després de la batalla. Dins: Michel Vinaver. 11 setembre 2001; Eurípides. Les troianes. Barcelona: Proa, Teatre Nacional de Catalunya, 2002, p. 9-15 | [catàleg] | |
| Brecht, o com detectar moneda falsa. Dins: Bertolt Brecht. Mare coratge i els seus fills. Barcelona: Robrenyo, 1976, p. 5-17 | [catàleg] | |
| Des de la Talaia. Dins: Xavier Fàbregas. Teatre en viu 1969-1972. Barcelona: Institut del Teatre, Edicions 62, 1987, p. 9-13 | [catàleg] |
|