De la mà de Magda Puyo, directora de l’Insitut del Teatre, Anna Valls, directora del MAE, i Laura Ars, tècnica de museus, el programa Àrtic de BTV mostra la nostra col·lecció de vestits d’òpera de Montserrat Caballé recentment adquirida.
Aquest mes de juliol tornem a donar accés a un altre dels grans fons del MAE, el fons Juan Germán Schroeder.
Juan Germán Schroeder (Pamplona 1918 -Barcelona 1997). ) va ser autor i director teatral i també poeta i autor de cinema amateur. L’any 1926 es va establir amb la seva família a Barcelona, on es va formar a l’Institut del Teatre i on va desenvolupar gairebé tota la seva obra. Inicia en 1943 la seva dedicació a l’escena amb la creació del Teatro de Estudio, un dels avançats grups experimentals de la postguerra, al qual van seguir el Teatro de Cámara i El Corral, aquest destinat a estrenes de novel·les que trobaven obstaculitzat per sistema el circuit professional. Després Després dels seus muntatges d’obres d’Ibsen, Strindberg, Shakespeare, Sartre, Eliot, García Lorca, Larreta, Manegat, Canttineri, Sitjà Principe i de les seves adaptacions i versions de teatre clàssic de Lope, Calderón, Berceo, Sor Juana Inés de la Cruz, […]
Juan Germán Schroeder (Pamplona 1918 -Barcelona 1997) va ser autor i director teatral i també poeta i autor de cinema amateur. L’any 1926 es va establir amb la seva família a Barcelona, i on es formà a l’Institut del Teatre i on va desenvolupar gairebé tota la seva obra. Inicia en 1943 la seva trajectòria amb la creació del Teatro de Estudio, un dels avançats grups experimentals de la postguerra, al qual van seguir el Teatro de Cámara i El Corral, destinat a estrenes de novel·les que trobaven obstaculitzat per sistema el circuit professional.
Coneixedor del teatre clàssic adaptà també obres de Lope de Vega, així com d’autos sacramentals calderonians, entre d’altres i traduí obres catalanes al castellà i altres obres d’autors austríacs i alemanys amb Hans Schlegel.
Als 80 dirigí a la Trinca, obres de Josep M. de Sagarra tant al teatre com a la ràdio i televisió, i […]
Ja podeu accedir al fons Joan Baixas-La Claca. Aquest fons és una important donació de Joan Baixas que recull tota la seva trajectòria professional fins el 2009, amb tot l’arxiu de la companyia La Claca des de l’any 1968 fins el 1989. La Claca està considerada com una de les principals companyies de teatre de titelles i teatre d’objectes de teatre independent de tot l’Estat, amb una gran trajectòria internacional, fundada per Joan Baixas juntament amb Teresa Calafell. La trajectòria de Joan Baixas inclou la seva etapa docent a l’Institut del Teatre i les direccions del Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, entre d’altres.
Més informació al web de l’Institut del Teatre.
La Claca va ser una companyia de teatre de titelles i teatre amb objectes fundada el 1968 per Joan Baixas i Teresa Calafell. Són continuadors de la tradició titellaire catalana (de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó, família Anglès, etc), que enriqueixen a partir de la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionant des del format de titelles més clàssic fins espectacles de caràcter més pròpiament teatral. Comencen a actuar en 1966 i després d’un començament basat en espectacles de titelles, màscares i ninots, el grup aconsegueix un gran prestigi internacional gràcies, especialment, a Mori el Merma, un espectacle basat en Ubú rei, d’Alfred Jarry, amb ninots pintats per Joan Miró. Al cap de deu anys, la Claca s’especialitza en teatre visual i col·labora amb diversos pintors, entre els quals destaquen Antoni Tàpies (En Joan de l’ós), Antonio Saura (L’espasa […]
Ja teniu accés al Fons La Violeta de Clavé, entitat coral fundada a Barcelona l’any 1881 i que s’emmarca dins del Cors de Clavé, caracteritzats per seguir els principis de Josep Anselm Clavé, polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.
D’aquesta societat tenim constància d’una intensa activitat musical i cultural especialment durant la dècada dels anys 20 i 30, de la que destaquen la seva participació en diverses edicions del concurs de caramelles de l’Ajuntament de Barcelona, l’edició d’un butlletí i l’organització de festivals i conferències. Va crear també una escola de solfeig infantil i posteriorment una secció específica per a nens i nenes a banda de la principal d’homes.
L’any 1933 s’aprovaven uns nous estatuts a partir dels quals la societat passaria a denominar-se Entitat Coral Obrera La Violeta de Clavé. Al mateix temps es creava una Secció Mútua amb els seus propis estatuts per ajudar als socis […]
La Violeta de Clavé va ser una entitat coral fundada el 1881 a Barcelona. S’emmarca dins del Cors de Clavé, caracteritzats per seguir els principis de Josep Anselm Clavé. D’aquesta societat tenim constància d’una intensa activitat musical i cultural especialment durant la dècada dels anys 20 i 30, de la que destaquen la seva participació en diverses edicions del concurs de caramelles de l’Ajuntament de Barcelona, l’edició d’un butlletí i l’organització de festivals i conferències. Va crear també una escola de solfeig infantil i posteriorment una secció específica per a nens i nenes a banda de la principal d’homes.
El fons inclou documentació variada de l’entitat: administrativa, correspondència, originals manuscrits del butlletí, etc. També diversos objectes pertanyents a l’entitat i documentació personal de Marcel Bellprat i Folch, president de la mateixa en diverses etapes i donatari del fons. […]
