Consulteu totes les novetats bibliogràfiques i audiovisuals i els sumaris de les revistes rebudes el mes de gener al nostre butlletí. Trobareu al voltant d’una quarentena de llibres i 36 sumaris de revistes.
Veniu a les nostres biblioteques i consulteu-los, reserveu-los o agafeu-los en préstec!!!!
I si preferiu rebre’l al vostre correu, ens ho demaneu a biblioteca.itb@institutdelteatre.cat
Us convidem a la inauguració de l’exposició Josep Aznar. Un espectador privilegiat. 40 anys de dansa que es fará aquest proper 12 de febrer a les 19h a l’Auditori de l’ Institut del Teatre.
La mostra permet fer una retrospectiva de la dansa a Catalunya a través de l’arxiu fotogràfic de Josep Aznar, un dels fotògrafs de dansa més importants del país, que el museu va adquirir l’any passat i que cobreix el període que va des de finals de 1977 fins el 2017.
A l’acte inaugural intervendran la directora de l’Institut del Teatre, Magda Puyo, la directora del MAE, Anna Valls, el president de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya – APdC), Xevi Dorca i la comissària de la mostra i professora del Conservatori Superior de Dansa – CSD, Ester Vendrell.
Inauguració 12 de febrer de 2020 a les 19h. Vestíbul de l’Institut del Teatre de Barcelona. Fins 20 setembre 2020. Prorrogada fins el 27 d’abril de 2021.
“… soc un espectador privilegiat perquè vaig amb una càmera, però soc algú més que un espectador, perquè les fotografies no les faig per a mi. Les faig per a les companyies, per als artistes, perquè quedi un document, perquè d’aquí a uns quants anys, quan ja no hi siguem, algú se les pugui mirar i puguin servir per reconstruir la història, saber què ha passat en la dansa al nostre país.”
(Josep Aznar, Premi Dansacat 2009)
Josep Aznar (Barcelona, 17 setembre 1957- 10 maig 2017) va ser enginyer tècnic industrial de formació. El 1977 va iniciar-se en el món de la fotografia, que va convertir en la seva professió el 1986. Tot i que va retratar espectacles de teatre i música, és conegut per ser el principal fotògraf de dansa del país. Va ser el fotògraf […]
Us vau perdre la nostra exposició L’Escola de Mim i Pantomima de l’Institut del Teatre? Des d’avui, 4 de febrer, la podeu veure en versió itinerant.
📍Centre Cívic Zona Nord de Barcelona.
📆 4 a 27 febrer 2020
⏰ Dil a div de 9.30 a 14.30 h i de 16 a 21.30 h
Dis de 9.30 a 14 h i de 16.30 a 21 h
L’Exposició Projecte Vaca passa a formar part de la nostra oferta d’exposicions itinerants. Es va poder veure en versió completa al vestíbul de l’Institut del Teatre de Barcelona entre el 5 de novembre de 2018 i el 28 de març de 2019.
A finals de la dècada dels noranta, un grup de dones del món del teatre va decidir crear a Barcelona una entitat orientada a donar visibilitat al treball i als punts de vista de les dones de l’escena.
Emmarcades en un context d’efervescència cultural, on el moviment feminista començava a fer sentir la seva veu, algunes creadores vindicaven models i espais d’expressió propis. La penosa absència de les dones en el panorama escènic català i espanyol despertava iniciatives —col·lectives, principalment— per denunciar la pertorbadora discriminació femenina en el sector.
Aquesta va ser la llavor que va reunir una desena de professionals del teatre a l’entorn d’una idea, d’una fita, d’un anhel. Finalment, el 6 de juliol de 1998, es va signar l’acta fundacional de l’Associació de Creadores Escèniques Projecte Vaca.
Entusiastes i apassionades, les fundadores de l’entitat van establir diferents línies d’acció. Una d’aquestes rutes es basava en la reflexió, l’estimulació, la investigació i la promoció de […]
Ja està disponible el fons Raimundo Torres.
Aquest és un petit fons que ens els donà Begoña Torres, filla del baríton, l’any passat. Conté alguns records personals, programes, fotografies , premsa i alguns cartells, i 4 objectes, dos de l’òpera de Boris Godunov ( unes botes i un anell) i dos del Baró de Scarpia a Tosca (un monocle i una agulla de pit).
Raimundo Torres (Barcelona, 10 maig 1912 – 9 abril 1987). Baríton català que es va formar amb la professora Anna Militch a Barcelona i va debutar al Gran Teatre del Liceu la temporada 1942-1943 amb l’obra Madame Butterfly. Destacà en obres de Richard Wagner i en Boris Godunov, de Mússorgski, per l’acurada interpretació del personatge del qual va estudiar detalladament els seus moviments i característiques.
Va fer llargues temporades a teatres d’Alemanya i Itàlia. Estrenà Cardillac, de Paul Hindemith a La Fenice de Venècia, i participà en la primera audició europea d’El Pessebre, de Pau Casals, a Assís, Itàlia (1962). Enregistrà òperes catalanes com Canigó, d’Antoni Massana, El giravolt de maig d’Eduard Toldrà i a partir del 1965 es va dedicar a la sarsuela.
També conreà el dibuix i va fer exposicions, com la de Barcelona, a la Sala Rovira el 1972.
El […]
Ja podeu accedir al fons Josep Anton Codina.
Aquest fons ens el donà el propi Josep Anton Codina l’any passat i ajudarà a documentar el teatre independent català amb documentació referent a la producció d’obres que va dirigir, d’obres on va participar com a ajudant de direcció, de projectes no estrenats, a més de la documentació fruit de la seva faceta com a professor i organitzador de diferents esdeveniments. La donació conté també cinc titelles (quatre que fan referència a l’espectacle Homenatge a Picasso i l’altre que representa al propi Josep Anton Codina).
Josep Anton Codina i Olivé (Barcelona, 24 de novembre del 1932), director escènic, actor, pedagog i Premi Nacional de Cultura 2018 i figura capdal del teatre independent català. L’any 1963 va entrar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) com alumne i ajudant de direcció de Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat, participant en muntatges com Vent de garbí i una mica de por (1964) i Ronda de mort a Sinera (1965). L’any 1970 estrena en la clandestinitat Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, de Maria Aurèlia Capmany. Des del 1968 fins al 1975 forma la companyia Ca, Barret! amb Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover; etapa en la que s’encarregarà de la direcció i producció d’espectacles de cabaret a la Cova del Drac, com per exemple Manicomi d’estiu (1968) de Jaume Vidal Alcover i Homenatge a Picasso (1971) […]
