Durant les festes de Nadal les nostres biblioteques canvien d’horari i tanquen:
Barcelona obre els dies 20 a 23 de desembre, de 10 a 18 h, el dia 24 de desembre de 9 a 14.30h i estarà tancada del 25 al 9 de gener.
Torna a obrir en horari habitual el 10 de gener.
Terrassa tanca del 24 de desembre al 9 de gener.
Torna a obrir en horari habitual el 10 de gener.
Vic està tancada del 17 de desembre al 13 de gener.
Tornem a obrir en horari habitual el 14 de gener coincidint amb els divendres de postgrau.
BON NADAL I FELIÇ 2022 , sense COVID i ple d’arts escèniques!!!!
Les biblioteques de Barcelona i Terrassa estaran tancades aquest proper dimarts 7 de desembre.
Disculpeu les molèsties.
Una part de les imatges que il·lustren el projecte web Interprets Catalans Històrics, pertanyen als nostres fons.
Creat per l’Associació Joan Manén, recupera la memòria dels intèrprets catalans més importants del passat amb completíssimes biografies de cantants, instrumentistes i compositors, àudios en línia i selecció d’altres recursos web.
Hem cedit retrats, fotografies d’escena, programes de mà, etc. d’Isaac Albéniz, Maria Barrientos, Carme Bonaplata, Concepció Callao, Mercè Capsir, Maria Espinalt, Angelina Homs, Graziella Pareto, Mercè Plantada, Conchita Supervia, i Francesc Viñas. I seguirem col·laborant amb les noves biografies que es vagin incorporant.
Totes les imatges les trobeu a Escena Digital.
Ja podeu consultar un fons important per a l’estudi de dansa, el fons Marta Munsó (Barcelona, 1959 -2007) que ens va donar la seva família el 2019. Ballarina, coreògrafa i professora de dansa, i llicenciada en Dansa Clàssica per l’Institut del Teatre de Barcelona. La seva formació acadèmica la va continuar a Europa, cosa que li va permetre ballar amb les més reconegudes companyies de dansa.
Com a intèrpret, destaca la coreografía titulada, Iba y venìa sin irme, que José Lainez va crear expressament per ella el 1981, i que mostra exactament el que va ser la seva trajectòria artística: un anar i venir constant.
Com a coreògrafa va ser creadora de l’any 1994 fins al 2007 que va presentar a l’Institut del Teatre, Buscant la paraula. Destacar, també les coreografies […]
Marta Munsó (Barcelona, 1959 -2007) fou ballarina, coreògrafa i professora de dansa. Graduada en dansa clàssica per l’Institut del Teatre de Barcelona, la seva formació acadèmica va continuar a Europa, cosa que li va permetre ballar amb reconegudes companyies de dansa. Com a intèrpret destaca l’espectacle Iba y venía sin irme, que José Lainez va crear per ella l’any 1981 i que mostra exactament el que va ser la seva trajectòria artística, un anar i venir constant. Com a coreògrafa destaquen els treballs: Buscant la paraula , Molt soroll per no res, Quan el secret deixa de ser-ho, Veus blanques i Kleine Welle amb música de Benjamin Britten. Com a professora de dansa va treballar a Barcelona a l’Institut del Teatre, amb Lanònima […]
La Sala Hiroshima de Barcelona ha tancat definitivament les seves portes aquest mes de novembre, però abans del seu tancament, hem rebut un donatiu de l’equip de la sala que dirigia Ganton Core -llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre-, format per alguns materials gràfics (cartells, programes de mà, etc.) i audiovisuals corporatius; i que juntament amb els documents que ja tenim nosaltres, preservaran la memòria escènica dels seus 7 anys d’activitat.
Coixí seient de la Sala HIroshima
La Sala Hiroshima, inaugurada el 9 d’abril del 2015, ha estat un teatre independent situat al barri del Poble-sec de Barcelona, molt a prop de la Sala Apolo, en un local del carrer Vila i Vilà que havia estat una antiga fàbrica d’ascensors. Amb una programació no convencional, de creació contemporània i d’espectacles mutidisciplinars, apostà fermament en les noves tendències escèniques, el […]
Aquest 15 de novembre s’ha inaugurat l’Any Paquita Ferrándiz, en motiu del centenari del seu naixement.
Nacuda a Barcelona el 1921, va ser una actriu teatral de gran renom en l’escena catalana de postguerra. Estretament vinculada al Teatre Romea –on tenia una llotja al seu nom– va interpretar nombroses obres de Josep M. de Sagarra, que escrivia papers pensats expressament per a ella, i d’Àngel Guimerà, entre d’altres autors. També va treballar en companyies de teatre espanyol, va fer gires per Amèrica i va participar en radionovel·les, sèries de televisió i doblatge de pel·lícules al castellà.
En reconeixement a la seva trajectòria, Paquita Ferrándiz va ser guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona (1981) i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983) per la seva contribució a la […]
Des del 12 de novembre i fins el 23 de gener, a les golfes del Palau Güell, exposem 6 vestits de Montserrat Caballé adqurits l’any 2019, amb els quals la soprano catalana va donar vida a alguns dels personatges femenins més admirats de l’òpera com Maria Stuarda, Isabel de Valois o Floria Tosca.
Els vestits d’òpera de Caballé venen a completar la important col·lecció d’indumentària operística del MAE que compta amb quasi dues-centes peces d’artistes Hipólito Lázaro, Francesc Viñas, Maria Espinalt i Victoria dels Àngels, entre altres.
![Anna Valls, directora del MAE, i Joan Carles García Cañizares, diputat de cultura ,a la inauguració de l'exposició Montserrat [...]
</p srcset=](http://www.cdmae.cat/wp-content/uploads/2021/11/expo-caballe-inauguracio1-300x212.jpg)
Del 12 de novembre de 2021 al 23 de gener de 2022
Aquesta exposició permet conèixer sis vestits escènics de Montserrat Caballé adquirits l’any 2019, amb els quals la soprano catalana va donar vida a alguns dels personatges femenins més admirats de l’òpera com Maria Stuarda, Isabel de Valois o Floria Tosca.
El vestit més antic és un disseny del destacat escriptor i figurinista anglès Jean Hunnisett per a la versió de Der Rosenkavalier, de Richard Strauss, estrenada a l’Òpera de Viena l’any 1965. La resta de peces van ser utilitzades fins als anys 80 i es van poder veure en escenaris com el Théâtre Antique d’Orange de França, La Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York, la Royal Opera House de Londres, l’Òpera de Marsella o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, espai on Caballé va lluir sis dels set vestits comprats. La mostra vol destacar també la rellevància del disseny de vestuari en […]
