A la Polònia dels anys 60 del passat segle al teatre d’avantguarda i a la reinterpretació dels clàssics romàntics nacionals els acompanyen cartells d’imatges d’estructures simples als quals els espectadors havien de dotar de significat.
Mestres com Lenica, Cieslewicz, Mlodozeniec i Starowieyski jugaven amb el grafisme i la metàfora per seduir a l’espectador. És en aquell temps quan s’inaugurà l’expressió “Escola Polonesa” que tantes vegades s’ha anat enriquint i redefinint amb nous artistes i estils.
Els setanta afegeixen esplendor i autors com Aleksiun, Urbaniec i Czerniawski que comencen a ser considerats per la crítica i el públic com artistes plàstics a l’alçada de pintors i escultors. Els cartells comencen a fer-se un lloc al món del art i s’impulsen biennals internacionals de cartells a Varsòvia i Katowice.
Els cartells teatrals polonesos ens commouen perquè ens expliquen a través d’un grafisme inconfusible una visió personal i compromesa del què ens trobarem a l’escenari. No hi ha publicitat ni informació, només emoció en estat pur. El cartell es concep doncs, com una interpretació més de la mateixa obra però en un altre llenguatge, el plàstic.
Són molts els mestres que ha donat Polònia d’entre ells n’hem triat 13 d’entre els 1960’s i 1970’s, per fer una petita mostra: Jan Jaromir Aleksiun, Roman Cieslewicz, Jerzy Czerniawski, Andrzej Dudzinski, Edward Dwurnik, Andrzej Krauze, Jan Lenica, Jan Mlodozeniec, Andrzej Pagowski, Jan Sawka, Franciszek Starowieyski, Maciej Urbaniec i Wojciech Wolynski.
Podeu trobar un centenar més d’obres a Escena Digital, la base de dades d’imatges del Museu d’Arts Escèniques.
Característiques tècniques
- 1 roll-up explicatiu de la mostra.
- 16 reproduccions emmarcades, de mides diverses.
- Els marcs poden penjar-se a la paret o bé situar-se sobre algun altre suport (cavallet, reixa, etc.), i es proporcionen sense ganxos ni cables.
Per sol·licitar l’exposició cal contactar amb Laura Ars.
