L’acte III és desenvolupa al sol, amb soldats, poble, i tribunal també del sol, treballadors de la llum solar, nereides i nimfes. Tots els personatges d’aquest món tindran un color roig molt pujat.
L’obra
“De la terra al sol: viatje fantastic, inverósimil, bufo, ballable y de gran espectable en tres actes i onze quadros, en prosa i vers, escrit baix idea de Julio Verne, escrit per Narcís Campmany i Joan Molas, amb música de Nicolau Manent. Estrenat al Teatre Tívoli de Barcelona el 23 d’agost de 1879”.
L’autor
Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona, 24 de juny de 1836-27 de novembre de 1900) fou un pintor i escenògraf català. Va estudiar dibuix a l’Escola de Llotja i va aprendre l’ofici amb Josep Planella al Teatre Principal de Barcelona, amb Fèlix Cagé al Liceu, de Lluís Rigalt al Principal de Gràcia i de Marià Carreras al Teatre Odeon. La dècada dels 70 està caracteritzada per les comèdies de màgia, primer al Teatre Principal amb títols com La redoma encantada i La magia nueva i després al Tívoli amb De la Terra al sol. L’espectacularitat dels espais escenogràfics característics de cada un dels títols d’aquest gènere teatral constituïen la clau del seu gran èxit popular i també del seu prestigi entre la burgesia catalana. Tot plegat va contribuir al reconeixement de Soler a tots els àmbits de la cultura i la societat catalanes.
Bibliografia
- Bravo, Isidre. Francesc Soler i Rovirosa 1836-1900. Barcelona: Institut del teatre, 1986.
- Elies, Feliu. La vida i l’obra de Francesc Soler i Rovirosa. Barcelona: Seix Barral, 1931.
Enllaços d’interès
- Francesc Soler i Rovirosa a Escena Digital, Biblioescènic, Hemeroteca Digital, Viquipèdia
- De la terra al sol a Escena Digital, Biblioescènic
