L’extraordinari impuls de Serafí Pitarra com a dramaturg i empresari teatral va contribuir a consolidar una tradició dramàtica en català que tingués vigor suficient per perviure cent cinquanta anys després. El 1864, l’èxit popular de l’estrena de la seva obra L’esquella de la Torratxa marca un punt d’inflexió dins del teatre en català, que ràpidament sedueix un ampli teixit social i en qüestió de mesos multiplica la seva presència als escenaris, la qual cosa acabarà generant un substancial canvi de valors en el panorama escènic català, abans majoritàriament en castellà.
Entre 1864 i 1866, els Jardins del Passeig de Gràcia i l’eclosió del teatre en català gràcies al grup de dramaturgs encapçalats per Serafí Pitarra van ser determinants per explicar l’accelerada presència del català en la vida pública barcelonina, que tindrà el teatre com a principal focus d’oci. Segurament semblarà sorprenent que tota aquesta transformació tingués lloc en només tres anys, però les hemeroteques així ho demostren. Per explicar l’evolució estètica de Pitarra —que sovint s’ha raonat fent la contraposició entre el pseudònim de «Pitarra» i el veritable nom de «Frederic Soler» com a etapes voluntàriament diferenciades a causa d’un gir ideològic— cal entendre sobretot l’afany titànic del dramaturg i empresari per satisfer contínuament un nou públic en català, el qual protagonitzarà així la construcció d’un nou sistema teatral en què la llengua pròpia passaria a ser predominant. L’oblit a què va ser condemnat el llegat de Pitarra per una part de la cultura catalana que va renegar-ne amb massa lleugeresa, ha afavorit mirades esbiaixades a l’hora d’explicar el seu paper fundador dins del teatre català modern.
L’exposició pretén fixar alguns aspectes encara imprecisos sobre la figura de Pitarra i donar noves claus de lectura que facilitin la comprensió d’un moment imprescindible per entendre la cultura catalana actual. Aquesta exposició itinerant ha estat organitzada i produïda pel Teatre Nacional de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes, i podeu veure algunes imatges del fons del MAE.
L’exposició itinerant coincideix amb la gira de l’espectacle El cantador, de la ITNC, Jove Companyia del Teatre Nacional de Catalunya, formada a partir de graduats en art dramàtic a l’Institut del Teatre. Existeix una versió més àmplia de l’exposició que aquests dies, i fins el 29 de juny, pot veure’s al vestíbul del TNC, coincidint amb les representacions de l’obra Safari Pitarra i en el marc dels actes de l’Epicentre Pitarra, organitzats pel TNC.
Referències de llibres, manuscrits i altres documents disponibles al catàleg bibliogràfic del MAE
Biblioteca digital de textos teatrals representats entre 1864 i 1866 en català amb accès directe a les edicions originals i als manuscrits digitalitzats per la Biblioteca de Catalunya i disponibles a la Memòria Digital de Catalunya.
Mapa interactiu dels teatres a l’època de Pitarra (Barcelona 1838-1895), elaborat pel grup de recerca Gracmon (Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis) de la Universitat de Barcelona
Del 25 de juny al 18 de juliol de 2014
Vestíbul del Teatre Estudi de l’Institut del Teatre
Plaça Margarida Xirgu, s/n. Barcelona
De dilluns a divendres, de 10 a 21 h, i caps de setmana de funció al Teatre Ovidi Montllor o al Teatre Estudi (dissabtes, de 18 a 21 h, i diumenges, de 16.30 a 19 h)
