En record a Aurora Pons, que ens va deixar aquest passat 4 de gener de 2016 als 79 anys, us deixem amb una petita selecció de fotografies del seu fons que ens va donar la mateixa Aurora Pons el febrer de 2009.
Consulteu el fons Aurora Pons.
Consulteu altres documents de les nostres col·leccions relacionats amb Aurora Pons a Escena Digital i a
Hemeroteca Digital.
Nascuda el 10 de juliol de 1936 a Barcelona, va ser ballarina, coreògrafa, professora i directora artística, amb una trajectòria que dibuixa part de la història de la dansa feta a Espanya durant la darrera meitat del segle XX. Començà els seus estudis el 1946, amb 10 anys, amb Joan Magriñà a l’Institut del Teatre, estudis que finalitzà amb el Premi extraordinari de fi de carrera “Antonia Mercé”. Debutà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu el 1951, i un any després ja era primera ballarina estrella de la companyia on va ballar fins el 1963. En aquest teatre estrenà, entre d’altres, El llac dels cignes i Les Sílfides i coreografies de Joan Magriñà com Pavana Real (1955) sent parella de ball amb el mateix Magriñà. Fou ballarina convidada del Ballet de l’Òpera de Sofia i de les companyies d’Antonio, Pilar López i Luisillo, i col·laborà en la fundació del Ballet Nacional d’Espanya l’any 1978, en qualitat de professora. El 1982 obtení la Càtedra de Dansa Clàssica de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid (l’actual RESAD), i es va fer càrrec de la subdirecció a partir de 1987. Des de 1993 va ser coordinadora en la direcció juntament amb Nana Lorca i Victoria Eugenia del Ballet Nacional de España. Fins a la seva jubilació el 2006 treballà al Conservatorio Profesional de Danza Fortea de Madrid.
Va rebre el Premio Nacional a la Mejor Bailarina Clásica (1955), Medalla d’or del Gran Teatre del Liceu (1961), Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1961), Medalla de Plata de la Diputació de Barcelona (1961), Premio de Teatro a la Mejor Bailarina (1965), Medalla de Plata al Mérito de las Bellas Artes (1992) i el Premio de Danza de “Cultura Viva” (1994).