Acabem de donar accés als fons dels dramaturgs Gastó A. Màntua i Cecília A. Màntua,  pare i filla, que ens donà Jordi Canals i Molins l’any 2015.

 

Gastó A. Màntua (Barcelona, 1878 – 1947). El seu nom real era Gastó Alonso i Manaut. Va ser un escriptor i actor teatral. Va col·laborar com a actor amb l’Agrupació Avenir i escriví grans comèdies de costums i peces de caràcter jocós i popular, que assoliren grans èxits, com Un milionari del Putxet (1927), La veïna del Serrat (1930), El paradís artificial (1930), La més bonica del barri(1933) i operetes com Deauville, port de París (1932; música de J. M. Torrents). D’entre totes destaca, juntament amb Josep Amich (Amichatis) Baixant de la Font del Gat o La Marieta de l’ull viu (1922). També va traduir textos de dramaturgs francesos i italians. I publicà la novel·la La caràtula (1924). Marit de l’actriu Joana Bozzo i pare de l’escriptora Cecília Alonso i Bozzo, a qui va transmetre la professió que aquesta va seguir amb el pseudònim del seu pare, Cecília A. Màntua.

Més informació a la Viquipèdia.

El fons està format principalment per manuscrits de l’autor, alguns d’inèdits i, en menor mesura, correspondència i documents laborals.

 

Cecília A. Màntua, (Barcelona, 1909-1974). Dona polifacètica (escriptora, periodista, guionista radiofònica, actriu i dramaturga) que va decidir trencar amb el rol i estereotips de la dona del primer terç de segle XX i dedicar-se principalment a la vida laboral, cultivant èxits amb les seves estrenes d’obres dramàtiques catalanes Ha passat una oreneta (1936), La Pepa maca (1954, editada el 1959), Princesa de Barcelona (1959), Maria Coral, la pessebrista (1961) i Història d’un mirall (1966). Moltes de les seves obres s’estrenaren a la ràdio, i escriví més de 50 guions interpretats pel quadre escènic de Ràdio Barcelona. També va escriure novel·les i operetes melodramàtiques en castellà. A més a més, va ser directora de publicitat de la revista Mujer.
Algunes de les seves obres les estrena amb la companyia de Teresa Cunillé (consulteu el fons Teresa Cunillé i Domènec Vilarrasa).

Més informació a l’Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes.

El fons està format principalment per manuscrits i mecanoscrits, alguns d’inèdits, correspondència, postals, documents laborals i retalls de premsa.