Actualment no disposem d’un edifici propi de museu, peró la nostra exposició permanent La Memòria de les Arts Efímeres i les exposicions temporals que acollim o realitzem són d’accés lliure i gratuït, i organitzem visites guiades per a grups de com a mínim 10 persones a l’exposició permanent amb accés inclòs a la reserva que permeten gaudir d’un petit tast del que serà el futur Museu de les Arts Escèniques.
El cost de la visita guiada per grup de 10 persones és de 45,4€, amb descomptes del 50% per titulars del Carnet Jove, jubilats, aturats, estudiants, membres d’associacions teatrals i culturals o del Tiquet3 o del Club Tr3sC.
Feu la reserva a mae.it@institutdelteatre.cat. Les places són limitades.
Sí, el material audiovisual es pot treure en préstec durant 7 dies.
El MAE, com tots els museus i arxius, presta el seu fons sempre i quan es compleixin els requisits que garanteixin la seguretat i la preservació de les peces. Per sol·licitar-ne el préstec adreça’t a la conservadora, Carme Carreño.
La consulta està restringida als investigadors, i només si el document no està digitalitzat ni disponible a Escena digital. S’ha d’enviar una petició de consulta per correu electrònic o a través del nostre formulari de contacte, i en un termini màxim de 3 dies es donarà resposta.
Sí, amb les restriccions que imposa la llei. A la biblioteca general hi ha una màquina d’autoservei de la biblioteca que funciona amb unes targetes que s’adquireixen al pis S1. És possible, sempre que siguin publicacions posteriors a l’any 1945, i gràcies a la llicència CEDRO Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, que autoritza la reproducció mitjançant fotocòpia, amb determinats límits, d’obres protegides per la Llei de Propietat Intel·lectual.
No, les revistes especialitzades no es presten. Únicament es consulten a la sala de les biblioteques i pots fer fotocòpies de l’article que t’interessi.
Adreça’t al personal de la biblioteca de forma presencial o a través del correu electrònic. Indica les dades de l’espectacle (títol, teatre, data d’estrena, etc.) i et donarem resposta.
La consulta de material d’arxiu no és immediata, cal sol·licitar-la per escrit, amb una antelació de 2 dies, i es permet si l’estat de conservació del material és bo i no està digitalitzat.
Els cartells són documents especialment fràgils tant pel tipus de paper com per les dimensions. La col·lecció està digitalitzada i consultable a Escena digital i no es preveu la consulta d’originals.
El MAE, com tots els museus i arxius, presta el seu fons sempre i quan es compleixin els requisits que garanteixin la seguretat i la preservació de les peces. Per sol·licitar-ne el préstec adreça’t a la conservadora, Carme Carreño.
El MAE, com tots els Museus i arxius, presta el seu fons sempre i quan es compleixin els requisits que garanteixin la seguretat i la preservació de les peces. Per sol·licitar-ne el préstec adreça’t a la Conservadora, Carme Carreño.
La consulta es fa a través del catàleg d’arxiu i museu Escena Digital, ja que tota la col·lecció està digitalitzada.
La consulta dels originals està restringida als investigadors i la justificació de la demanda.
El MAE, com tots els Museus i arxius, presta el seu fons sempre i quan es compleixin els requisits que garanteixin la seguretat i la preservació de les peces. Per sol·licitar-ne el préstec adreça’t a la conservadora, Carme Carreño.
La consulta està restringida a investigadors i sempre condicionada a l’estat de conservació de l’obra, a que no estigui ja digitalitzada i a la justificació de la petició.
Poden fer ús del servei els membres de la comunitat acadèmica de l’Institut del Teatre (alumnes, professorat, personal no docent i doctorands d’arts escèniques). Les persones externes a la comunitat acadèmica de l’Institut del Teatre hauran d’omplir un imprès que es facilita a les biblioteques, i acreditar que estan vinculades al camp de les arts escèniques amb caràcter professional, docent o investigador.
Per a la utilització del servei cal presentar el carnet de préstec de la biblioteca d’obtenció gratuïta a qualsevol de les nostres biblioteques.
Els llibres, documents i manuscrits anteriors a 1801, l’obra original, els negatius fotogràfics, els cartells, els documents de gran format i volumètrics són de consulta restringida als investigadors.
S’ha d’enviar una petició de consulta per correu electrònic o a través del nostre formulari de contacte, i el MAE en un termini màxim de 3 dies enviarà la resolució de la sol·licitud.
Si la sol·licitud és acceptada, caldrà seguir les indicacions del personal de sala i seguir un procediment similar que en el cas de la resta de documents del magatzem.
La consulta es farà a la taula que hi ha reservada per aquests usos i que està al costat del taulell de préstec de la Biblioteca de Barcelona.
Sempre s’hauran de respectar les següents indicacions:
- No es podrà tenir sobre la taula res més que paper i llapis i un portàtil, si és el cas.
- Si es considera adient, es facilitaran guants i es donaran les indicacions oportunes per a la correcta manipulació de cada tipus de document.
- Per als documents relligats que es poden fer malbé en obrir-se massa es facilitarà un suport horitzontal modulable.
- En cap cas es permetrà la fotocòpia directa d’un document antic, ni es permetrà fotografiar digitalment els documents.
Es facilitarà còpia o imatge digital dels documents amb consulta restringida.
Cal omplir una butlleta per cada document, essent 3 el nombre màxim de documents a consultar al mateix temps (excepte en el cas de les fotografies).
S’ha de deixar un carnet identificatiu al personal fins que s’hagin retornat el/s document/s i comprovat la seva integritat física.
Els llibres editats entre 1801 i 1939 i els documents d’arxiu (fotografies, retalls premsa, dossiers de companyies, etc) seran consultables, si el seu estat ho permet, sota determinades condicions.
En cap cas es permetrà la fotocòpia directa d’un document antic, ni es permetrà fotografiar digitalment els documents.
L’entrada i consulta de documents és de lliure accés.
Els documents consultats no s’han de desar sinó que cal deixar-los als carrets de la biblioteca.
Per consultar a sala els audiovisuals, presentant el carnet, es deixarà uns auriculars i el comandament a distància.
Recomanem fer servir els armariets que hi ha a l’entrada de la biblioteca, que funcionen amb monedes de 50 cèntims. La biblioteca no es responsabilitza de la pèrdua d’objectes personals que no estiguin dipositats als armariets.
Les biblioteques de les seus de Vic i Terrassa no disposen de guixetes.
No, els aparells són per a visionat exclusiu del fons de la biblioteca.
La biblioteca disposa d’adaptadors i s’han de demanar al taulell. En qualsevol cas, heu de procurar no parlar, discutir ni interferir en l’activitat normal de la resta d’usuaris de la biblioteca.
T’has d’adreçar al taulell, deixar-nos el carnet de la biblioteca, i et lliurarem els auriculars i el comandament a distància. Un cop acabat, el material s’ha de tornar al mateix taulell.
A la biblioteca de Barcelona es poden fer impressions de documents seguint les instruccions del damunt de l’ordinador. S’imprimeix i es recull al servei de copisteria de la Planta S-1, indicant el número d’ordinador.
No, els ordinadors amb connexió a internet de la biblioteca, estan destinats únicament a la consulta dels catàlegs, les bases de dades elaborades pel MAE i totes aquelles consultes vinculades a la investigació en matèria d’arts escèniques. Pels usos de caràcter personal cal fer servir els ordinadors de l’aula d’informàtica.
Sí, sempre que no s’excedeixi del termini previst.
Sí, la sanció s’aplica automàticament si tornes el llibre amb retard, és 1 dia per cada dia de retard.
Sí, recorda que el podrem renovar sempre, a menys que el document estigui reservat per un altre usuari. En aquest cas, no es podrà fer efectiva la pròrroga i el document s’haurà de retornar amb la major brevetat possible.
Abans que s’acabi la data fixada pots demanar una pròrroga directament iniciant una sessió al catàleg, adreçant-te personalment a la biblioteca, trucant per telèfon o enviant-nos un correu electrònic.
En aquest cas cal demanar-lo directament al taulell. Si tens dubtes al respecte, el personal t’ajudarà. Quan els documents que hagis demanat arribin a la sala de lectura, el personal te’n farà entrega dels mateixos.
Segurament està col·locat fora de lloc o està sent consultat en aquell moment. Adreceu-vos al personal de la biblioteca i us ajudaran a localitzar-lo.
En aquests casos, podeu encarregar-ne la digitalització.
A les seus de Barcelona i Terrassa tens fotocopiadores d’autoservei que funcionen amb una targeta recarregable. També es faciliten fotocòpies per encàrrec, per usos de recerca.
Les reproduccions estan sotmeses a les restriccions que imposa la vigent Llei de Propietat Intel·lectual. Per regla general, no es poden fotocopiar els documents anteriors a l’any 1939.
A les biblioteques es reben títols de premsa en paper. A més, les notícies vinculades a l’àmbit teatral de la premsa catalana, es seleccionen i recullen diàriament a Hemeroteca Digital . Podeu donar-vos d’alta al servei d’alerta, i rebreu cada dia en el vostre correu electrònic el recull de premsa.
Els alumnes i el personal de l’Institut del Teatre caldrà que us adreceu al taulell i ens faciliteu les vostres dades personals. Les persones externes a la nostra comunitat acadèmica hauran d’omplir un imprès que es facilita a les biblioteques, i acreditar que estan vinculades al camp de les arts escèniques amb caràcter professional, docent o investigador.
Són un conjunt de drets que la llei atorga al creador d’una obra literària, artística o científica, que li permeten autoritzar o denegar utilitzacions de la seva obra, i alhora obtenir-ne un rendiment econòmic.
Aquests drets tenen dos vessants:
- Un contingut patrimonial: és el conjunt de drets que es poden cedir per explotar comercialment. Comprenen principalment el dret de reproducció, distribució, comunicació pública i transforma-ció. Tenen una duració limitada.
- Un contingut moral: és el conjunt de drets que sempre conserva l’autor. No es poden ni vendre ni cedir, i no finalitzen mai. Els principals són dos:
- el dret de paternitat o atribució, que consisteix en el reconeixement de la seva condició d’autor de l’obra.
- el dret a la integritat de l’obra que suposa l’obligació de utilitzar l’obra sense alteracions que puguin comportar un perjudici als interessos o reputació de l’autor.
Qualsevol persona que creï una obra literària, artística o científica és considerada l’autor de l’obra i per tant tindrà drets de propietat intel·lectual sobre aquesta obra. No cal cap requisit addicional per a que l’obra estigui protegida, amb la sola creació és suficient. La inscripció en el registre de propietat intel·lectual no es obligatòria, només serveix a efectes de prova.
En l’àmbit del teatre, tradicionalment s’ha considerat com autor de l’obra escènica únicament al dramaturg. No obstant, la legislació considera al director d’escena i als intèrprets titulars d’un altre tipus de drets de propietat intel·lectual, amb un contingut molt similar als de l’autor.
Es pot donar el cas que sigui el titular dels drets una persona diferent a l’autor, per haver-li cedit aquest els seus drets, mitjançant transmissió intervius (contracte) o mortis causa (hereus designats per disposició testamentària).
Els drets de propietat intel·lectual estan integrats pels drets d’explotació (drets de reproducció, distri-bució, comunicació pública i transformació), i pels drets morals (dret d’atribució, integritat, divulgació, etc), essent aquests últims de caràcter irrenunciable i inalienables. Hi ha un altre tipus de drets, que s’anomenen drets de simple remuneració, que es gestionen directament per les entitats de gestió (remu-neració per còpia privada, entre d’altres).
Els drets d’explotació consisteixen en:
- Dret de reproducció: possibilitat d’efectuar còpies de l’obra, ja sigui en suport analògic o digital.
- Dret de distribució: possibilitat de distribuir exemplars de l’obra, ja sigui per venda, lloguer o préstec.
- Dret de comunicació pública: qualsevol acte de difusió l’obra, que permeti l’accés a un conjunt de persones, sense que sigui necessària la prèvia distribució d’exemplars. Per exemple la projecció de pel·lícules en cinemes, les representacions d’obres escèniques o musicals, les exposicions d’obres en museus, la difusió d’obres en Internet, etc.
- Dret de transformació: possibilitat de modificar l’obra, creant una nova obra. Per exemple: traduccions i adaptacions.
Pot donar-se el cas que l’autor hagi fet una cessió en exclusiva dels seus drets d’explotació, a favor d’un tercer. En aquest cas, el titular dels drets d’explotació ja no serà l’autor sinó aquest tercer. En qualsevol cas, l’autor conserva els drets morals.
En general, els drets de propietat intel·lectual tenen vigència durant un termini de 70 anys a comptar a partir de l’1 de gener de l’any següent a la mort de l’autor.
En el cas d’obres anònimes i obres col·lectives (en les que l’autor és una persona jurídica), es pren la data de divulgació de l’obra com a referència per al còmput del termini de duració dels drets.
En el cas d’obres en col·laboració (hi ha varius autors) es pren com a data de referència la mort de l’últim coautor.
La legislació anterior a l’actual llei preveia un termini de duració de 80 anys, per tant pels autors que van morir abans del 7 de desembre de 1987 s’aplica aquest termini.
Un cop passat aquest termini les obres passen al domini públic, el que implica la lliure utilització de l’obra per qualsevol, sempre que es respecti el nom de l’autor i la integritat de l’obra.
Hi ha diferents aplicacions per calcular si una obra està en domini públic: Europeana disposa d’un instrument anomenat Public Domain Calculation http://archive.outofcopyright.eu/.
Tot i que s’anomenin drets, realment es tracta de límits als drets d’explotació que té tot autor sobre la seva obra.
El dret de citació és el dret que té qualsevol persona a incloure dins una obra pròpia fragments d’obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, i/o obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu.
Les condicions són que les obres alienes han d’estar divulgades i la inclusió es faci a títol de cita o d’anàlisi comentari o judici crític. Aquesta utilització haurà de realitzar-se amb finalitat docent o de recerca, en la mesura justificada per aquesta finalitat i indicant la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada.
Per tant, no queden incloses en el concepte de citació la inclusió de fragments d’obres amb finalitat il·lustrativa o decorativa, sinó que l’obra reproduïda ha de ser objecte de comentari o anàlisi, amb finalitat docent o d’investigació.
La finalitat docent o d’investigació deriva del context d’inclusió del fragment i del caràcter de la publicació, i no de la institució que promou la publicació.
El dret d’il·lustració amb finalitat educativa o de recerca és el dret del professorat i del personal d’universitats, entre d’altres, per a realitzar actes de reproducció, distribució i comunicació pública de petits fragments d’obres i d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu alienes divulgades, sense finalitat comercial, per a il·lustrar els ensenyaments impartits a classe (presencial ò a distància), quan es donin les següents condicions:
– que es faci per il·lustrar les activitats educatives (tant en educació presencial com a distància), o amb finalitats d’investigació científica.
– Que es tracti d’obres ja divulgades
– Quan es tracti d’utilitzacions de llibres de text, manuals universitaris ò publicacions assimilada només es permet realitzar reproduccions:
- per fer comunicació pública del fragment, que no impliqui difondre-la a la intranet (per exemple, en un power point que es mostrarà a classe) i s’indiqui el link on els alumnes poden accedir legalment a l’obra.
- es poden fer actes de distribució (lliurament de còpies) entre el personal investigador que col·labori en un determinat projecte de recerca.
S’ha citar el nom de l’autor i la font de l’obra, sempre que sigui possible.
En aquests casos no hi ha remuneració pels autors ni editors, ni és necessària la seva autorització.
Es considera petit fragment d’una obra, un extracte o porció quantitativament poc rellevant sobre el conjunt de l’obra.
La darrera reforma de la llei de propietat intel·lectual ha reduït l’aplicació del límit de còpia privada a uns supòsits molt concrets. Actualment es consideren que són còpia privada les reproduccions realitzades en qualsevol suport (físic o arxiu electrònic) quan es donen les següents circumstàncies:
- que la còpia es realitzi per una persona física, per al seu ús privat, no professional ni empresarial.
- quan la reproducció no té finalitats comercials.
- quan la reproducció es fa d’obres a les que s’ha accedit legalment i des d’una font lícita. Això es dóna només en els següents supòsits:
- quan es realitzi la reproducció d’un suport físic (ex. CD o DVD) comercialitzat pel seu titular, i que ha estat adquirit mitjançant compravenda.
- quan es realitzi la reproducció d’obres a les que s’ha accedit a través d’un acte legítim de comunicació pública d’imatges i/o sons, sempre i quan no s’hagin obtingut en espais o establiments públics no autoritzats. Per exemple, seria lícita la còpia privada de programes emesos per televisió.
- que la còpia obtinguda no sigui per utilització col·lectiva ni lucrativa.
- queden excloses la còpia d’obres difoses a Internet que tenen autorització de difusió mitjançant llicències d’ús (per exemple, no es considera còpia privada la reproducció d’imatges d’Escena Digital incloses en la llicència d’ús atorgada per VEGAP). Tampoc les còpies de bases de dades electròniques ni de programes d’ordinador.
Per tant, el límit de còpia privada s’ha reduït a un mínim de casos. Tota la resta de casos que queden fora d’aquesta definició es consideren il·legals. Això perjudica no només als usuaris sinó també als autors, ja que la quantitat que rebran per aquest concepte com a remuneració equitativa per còpia privada, a càrrec dels pressupostos generals de l’estat, disminuirà considerablement.
A l’adquirir una obra, ja sigui un CD, un llibre o una pel·lícula en suport DVD, llogar una pel·lícula, assistir a una representació d’una obra de teatre, a un concert de música, etc., un percentatge del preu abonat (en la compra, en l’entrada) s’abona als titulars dels drets d’autor implicats, que normalment seran varis. Per exemple, en un CD hi participen el compositor de la música, el lletrista, l’intèrpret i el productor com a mínim, i tots ells rebran la part que els hi correspongui en concepte de drets d’autor, en correspondència al seu grau de participació en la creació de l’obra i segons el tipus d’explotació efectuada.
La gestió d’aquests ingressos es pot fer a través de les entitats de gestió (SGAE, AIE, AISGE, CEDRO, etc.), o bé directament per l’autor, encara que la llei estableix uns supòsits en que l’obtenció dels ingressos es fa obligatòriament a través de l’entitat de gestió (drets de simple remuneració).
És molt difícil per qualsevol autor controlar l’ús de la seva obra en un àmbit territorial global, supòsit s’ha vist superat per la difusió virtual a través d’Internet. Per això, la majoria de creadors encarreguen la gestió de la utilització de la seva obra a les entitats de gestió, entitats que fan una gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual. La seva funció és, entre d’altres, la d’exercir d’intermediari entre l’autor i l’usuari, concedint llicències d’utilització de l’obra. Li correspon així realitzar la recaptació de l’import corresponent per la utilització del repertori dels seus associats, import que és repartit entre els titulars dels drets.
No obstant, hi ha una sèrie de drets anomenats “drets de simple remuneració”, com són la remuneració per préstec públic en biblioteques, pel lloguer de CD o de DVD, pels ingressos de taquilla d’un cinema, així com la compensació per còpia privada, que es gestionen de forma obligatòria per les entitats de gestió. Sota aquest concepte recapten tant els ingressos que corresponen als seus associats com els d’aquells que no ho són, ja que les quantitats no s’assignen de forma individualitzada.
- l’autor del text dramàtic o dramaturg
- el traductor del text
- l’adaptador de l’obra (si el que es munta és una versió adaptada de l’obra original).
- si la obra incorpora música, necessitaré el permís del compositor, lletrista, intèrpret i productor del CD, excepte que sigui una música que estigui en domini públic, o que s’hagi difós amb una llicència lliure que ho permeti (Creative Commons per exemple).
- si l’obra incorpora una coreografia, necessitaré el permís del coreògraf.
- si l’obra incorpora un audiovisual, també aquests són objecte de protecció, i per tant necessitaré el corresponent permís.
Si l’obra es troba en domini públic (haver transcorregut més de 70 anys des de la mort del seu autor) no es necessita cap autorització. Però és bastant probable que l’obra estigui subjecta a drets d’autor per ser una creació contemporània, una traducció de l’original, per tractar-se d’una adaptació de l’obra original (obra derivada), o d’altres supòsits. El fet de tractar-se d’una activitat pedagògica legalment no eximeix de la necessària autorització dels titulars dels drets. Malgrat això, precisament pel seu caràcter pedagògic i per no haver-hi afany de lucre (no es cobra entrada al públic), en general hi ha certa permissibilitat per part d’alguns autors i de certes entitats de gestió que eximeixen de la necessària autorització. Però aquesta excepció és només vàlida pels tallers que es presenten a l’Institut del Teatre, això vol dir que si l’obra es vol portar de bolos, caldrà obtenir els permisos esmentats.
L’autor és molt lliure de disposar dels seus drets, ja sigui a títol gratuït o amb afany de lucre, en qualse-vol format de difusió. El problema pot venir en cas que l’autor hagi cedit la gestió dels drets de les seves obres a una entitat de gestió col·lectiva (SGAE per exemple) o a un tercer, amb caràcter exclusiu, ja que aquestes gestionen i recapten directament les llicències per utilització de les obres. Si en un cas concret, un autor vol cedir gratuïtament l’ús d’una de les seves obres, ell mateix haurà d’adreçar-se a l’entitat de gestió per indicar que cedeix de forma gratuïta la seva utilització. D’aquesta manera evita que l’entitat de gestió actuï directament recaptant el percentatge de taquilla corresponent als drets d’autor.
En el cas que aquests textos no hagin obtingut l’autorització de l’autor de l’obra original o del titular del dret per traduir-los o adaptar-los, la difusió seria una activitat no permesa.
No obstant, una cosa és que la traducció o adaptació es faci amb una finalitat pedagògica o de treball personal, en un àmbit intern, i una altra molt diferent és fer difusió d’aquestes obres al públic en general. Això últim, en no estar autoritzat, pot generar problemes, no només per part de l’autor i titular dels drets de l’obra original, sinó també en el cas que alguna editorial disposés del dret d’edició de l’obra en exclusiva en llengua catalana o castellana, i també per part de les entitats de gestió.
L’editorial és titular de drets per cessió efectuada per l’autor, mitjançant contracte per escrit, que contindrà la regulació d’aquesta cessió i en concret si aquesta s’ha efectuat amb caràcter exclusiu, i per quant de temps. En aquest cas, l’autor no pot disposar dels drets cedits fins que el contracte finalitzi.
- comunicació pública dels enregistraments de les seves actuacions difosos a través de televisió, cinemes, i d’altres com transport col·lectiu de viatgers, hotels, cafeteries, etc.
- pel lloguer dels dvd d’obres audiovisuals que continguin les seves actuacions.
- cànon per còpia privada (actualment té un contingut mínim)
Hi ha una eina de gestió bastant pràctica per la recerca d’autors i d’obres, així com per oferir informació sobre els permisos d’utilització de les obres. Es tracta de l’aplicació Safe Creative, que és una plataforma de registre, informació i gestió dels drets de propietat intel·lectual.