 |
|
“Gent de Sinera es va organitzar com un collage i per això l’estructura era força més esllenegada que la que constituiria la Ronda, tot i que, la disposició dels elements – com ja va assenyalar Vallverdú74 – no era gratuïta. L’obra combinava, en funció d’una determinada estratègia expositiva, els textos amb les coreografies inventades per Juan Tena, les intervencions individuals amb les escenes corals i la rapsòdia amb la presentació de personatges75. … Del resseguiment del muntatge que es pot fer des del paper, obviant les complexitats de la materialització escènica, s’infereix que l’obra venia a ser un mostrari de les preocupacions crucials del poeta (la mort, la salvació dels mots, etc.) i d’alguns dels seus recursos expressius (el grotesc, l’estratificació de nivells de ficció, la paròdia, etc.).” Text de l’estudi introductori de Núria Santamaria, p. XXIX-XXX dins Espriu, Salvador. Ronda de mort a Sinera ; Les veus del carrer ; D’una vella i encerclada terra / edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Núria Santamaria. Barcelona: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, Edicions 62, 2000. (Obres completes – Edició crítica Salvador Espriu ; 14)
|
