Del 4 al 8 de març, en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona, dediquem la Setmana de la dona a les dones titellaires de les quals conservem més materials i objectes d’arxiu i museu. I ho fem dins la programació especial que dins el 2024 dediquem als titelles.
Aquestes són les dones titellaires que descobrirem cada dia a les nostres xarxes socials amb el hashtag #SetmanaDeLaDonaAlMAEIT:
Teresa Riera, 1914 -1975 (Teatre de Putxinel·lis Didó). Teresa Riera havia estudiat la tècnica de la laca japonesa, al costat d’Enriqueta Benigami, i s’interessava per les manifestacions d’art popular quan va conèixer a Ezequiel Vigués (Didó) l’any 1934. Es va enamorar dels titelles i del mestre i s’incorpora al Teatre de Putxinel·lis Didó de seguida. Era coneguda pel nom de Teresina al món titellaire. Després de la mort de Didó l’any 1960, continua amb el Teatre Guinyol Didó uns 4 anys més. Un any abans de la seva mort Teresa ens va fer donació de tots els titelles, telons, atrezzo, cartells, dibuixos i textos.
Ingeborg, 1923-1977 (Maria Elisabeth Ingeborg Schaefer). Maria Elisabeth Ingeborg Schaefer va nèixer a Leipzig (Alemanya) el 13 de març de 1923. Instal·lada als anys 50 a Eivissa amb el seu marit, el pintor austríac Frank el Punto, s’inicia en el món dels titelles per distreure’l quan estigué malalt. A casa seva muntà el seu propi teatre on cada diumenge feia representacions de titelles obertes al públic. La seva obra ha quedat eclipsada pel seu violent assassinat, crim en circumstàncies no resoltes, a la seva casa d’Eivissa l’any 1977. La seva col·lecció va ser adquirida pel Museu de les Arts Escèniques a finals dels any 70, en el període que el Departament de titelles s’estava consolidant a l’Institut del Teatre. Conservem el fons Ingeborg amb 19 titelles, adquirit l’any 1978.
Teresa Calafell, 1934-2000 (La Claca). Teresa Calafell era una dona de teatre, titellaire, actriu, figurinista, escenògrafa, dramaturga i directora escènica. L’any 1967, juntament amb Joan Baixas, va fundar el Teatre de la Claca. Aquesta companyia va realitzar gairebé trenta espectacles, explorant la confluència entre les arts plàstiques i escèniques. Més tard, la Claca es divideix i Teresa Calafell va continuar en solitari la seva recerca d’un llenguatge personal basat en l’expressivitat de cos i mans. Els seus últims espectacles van ser Delire Delire (1987) i La guinda (1998). A més del programa infantil TV Teresa, emès per TV3, va protagonitzar la pel·lícula Manos, de Frederic Amat. Al museu conservem el fons de Joan Baixas-La Claca.
Roser Angulo, 1948-2022 (Foc Follet). Roser Angulo, tot i que potser desconeguda per molts de la nova generació, ocupa un lloc especial en el cor d’aquells que la recorden. Va ser una titellaire que va començar la seva carrera al costat del seu company, Josep Maria Pujol, el 1975, sota el nom de La Serpentina. Quan la parella es va separar, Roser es va unir a L’Estenedor Teatre, i més tard va fundar la seva pròpia companyia anomenada L’Espiadimonis. El 1982, Josep Maria Pujol va formar el grup Foc Follet. Per la seva banda. El 1984 Pujol i Angulo van ntornar a treballar una llarga temporada plegats (bé que sense perdre del tot la seva independència) sota el nom de Foc Follet l’Espiadimonis, fins la mort de Pujol el 1998. Després d’això, Roser es va apartar del teatre de titelles per centrar-se en altres projectes educatius, com tallers i col·laboracions puntuals amb projectes escolars. Les seves aportacions amb La Serpentina i L’Espiadimonis es van estendre a programes de televisió destinats específicament als nens, com TV3 i TVE a Catalunya en els programes com Senyor Cordills, Fes Flash, Tres per Quatre o Pica Puça. La mateixa Angula ens va fer donació del fons de la companyia Foc Follet l’any 2014 i que està format per 5 titelles, 16 marionetes i 16 complements escenogràfics.
Mariona Masgrau, 1949-2007. Titellaire, constructora i pintora. Mariona Masgrau va ser membre fundadora de la companyia La Fanfarra (1976) i del Teatre Malic de Barcelona (1984-2002). Autora de totes les marionetes de la companyia en la seva primera etapa, va iniciar el 1995 una carrera de titellaire en solitari amb els espectacles “Mangalena” (1995), “Constantina. Escolta’m amb els ulls “(1996),” Sophia “(1998),” La Capsa de Joguines “(2001),” De tant que t’estimo “(2002) i “El despertar de les passions “(2004). Des de l’any 2012 conservem el fons del Teatre Malic, amb documentació dels seus espectacles.
Altres dones titellaires que podreu trobar en els nostres fons d’arxiu i museu pel seu nom o per les seves companyies són: Carme Calvet (Titelles Babi), Dolors Viladomat (Titelles Naip), Olga Jiménez i Núria Benedicto (l’Estaquirot Teatre), Joana Clusellas (1941) (Marduix Teatre), Esther Prim (1941) (Els Aquilinos Teatre, Plantxet & Cia, Comediants, Artristras), Teia Moner (1958) (Nessum Dorma, Museu Internacional de Titelles-Teia Moner), Àngels Valero (1961-2016) (Trac-Trac), Mercè Alemany (1920) (Pengim Penjam Titelles), Julieta Agustí (1952-2012) (Centre de Titelles de Lleida, Fira de titelles de Lleida), Susanna Rodríguez Martí (Rocamora Teatre), Mercè Framis (1988) i Kerstin Von Porat (1984) (Grup Framis Von Porat), Esther Cabacés i Núria Mestres (Zootrop), Mercè Gost (1949-2015) (Companyia Lacònica), Teresa Travieso (Fil o Mans, Marionetas Barcelona, Marionetas Travi), Àngels Valero (Trac-Trac), Mercé Gros Grifoll i Alba Zapater (La cònica/ Lacònica), Montserrat Tintó (Teatre d’ombres La Bombeta), Pilar Casalengua (La Closca), Miren Larrea i Valentina Raposo (Anita Maravillas), Dora Cantero (Mimaia Teatre, Periferia Teatro), Mina Trapp (Mimaia Teatre), Emília Esteban Langstaff (Pea Green Boat), Ruth Garcia (Engruna Teatre), Glòria Arrufat (La Puntual), Susanna Rubio (La Petita Brownie), Hertal Frankel (Fons Franz Joham), etc.
Recursos externs
Articles a Putxinel·li: revista de titelles, ombres i marionetes sobre la història de dones titellaires:
- I – Dones titellaires (de tot el món)
- II – Dones titellaires a Catalunya
Article breu de Ferran Baile sobre la història de les dones titellaires a Catalunya (dins Títeres en femenino):
Recurs del Centro de Documentación de Títeres de Bilbao sobre titellaires d’abast mundial, i molt abastament sobre titellaires de l’estat espanyol (no s’actualitza des de 2015):
Projecte audiovisual de l’Associació Cultural La BiblioMusiCineteca, la Revista Putxinel·li i el fotògraf Jesús Atienza, dirigit per Toni Rumbau i Ferran Baile, on trobareu moltes dones titellaires:
Disseny del cartell de la campanya Setmana de la dona: Betlem Gil