Programa

08.30-09.00 Recepció.
09.00 Benvinguda institucional.
09.15 ESMENT. Conferència inaugural a càrrec de Mal Pelo (Pep Ramis i María Muñoz).
10.00 Fòrum: Podem, volem o sabem conservar arts en viu? Fòrum sobre el valor, la necessitat, l’ètica i les possibilitats de conservar la memòria de les arts performatives, a través dels documents de context, per poder construir una història comuna que tingui en compte totes les expressions artístiques, inclosos els marges i les expressions més populars, com la música, els titelles o la dansa.
Participen:

• Anabel de la Paz, responsable d’Arxiu, Biblioteca i Patrimoni del Teatre Lliure.
• Jesús Navarro, director del Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida.
• Jordi Alomar, director del Museu de la Música.
• Núria Guiu, ballarina i coreògrafa.

Modera: Anna Valls, directora del Museu de les Arts Escèniques.
11.00 Pausa cafè. Trobada informal de professionals. A càrrec del Càtering social BonCor.
11.30 Fòrum: Què conserves quan no existeix allò que conserves? Fòrum que versa sobre què significa realment, en el dia a dia de les institucions de memòria, conservar arts en viu. La conservació de documentació i objectes relacionats amb la performance ha estat el mètode tradicional de preservació de les arts en viu, tot i que no sense dificultats; avui, ens preguntem, a més, si amb això n’hi ha prou, o si hem de conservar també la vida d’aquestes arts.
Participen:

• Carme Carreño, conservadora del Museu de les Arts Escèniques.
• Júlia Rubies, artista escènica.
• Marta Vega, responsable de Centre d’Estudis i Documentació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Modera: Laura Ars, tècnic de patrimoni del Museu de les Arts Escèniques.
12.30 Fòrum: És possible exposar obres d’art desaparegudes? Fòrum al voltant de l’exhibició d’obres d’art efímeres que intentarà resoldre la pregunta: què exposar quan l’obra d’art ha desaparegut? Els materials de context són tradicionalment el centre de l’exposició museística d’arts en viu, però aquí es qüestiona si n’hi ha prou amb mostrar els vestigis històrics o si cal anar més enllà i convertir el visitant del museu en un espectador d’arts en viu.
Participen:

• Àlex Serrano, cofundador de la companyia Agrupación Señor Serrano.
• Pau Garcia, cofundador de Domestic Data Streamers.
• Rita Rakosnik, historiadora de l’art.

Modera: Laura Ars, tècnic de patrimoni del Museu de les Arts Escèniques.
14.00 Clausura.

Participants

Conferència inaugural. ESMENT

MAL PELO és un grup de dansa format el mes de gener de 1989 per María Muñoz i Pep Ramis. Des dels començaments, el grup ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges. D’aquesta travessia de llenguatges naixeran algunes propostes escèniques arrelades en una transversalitat neta, senzilla i profunda. Durant els seus primers anys, el grup realitza nombroses gires, activitat combinada amb períodes de creació a diversos països. Aquesta itinerància provoca un intercanvi d’idees, tècniques i mètodes de treball amb altres creadors que farà que el grup reforci la seva investigació artística.
Al 2001 Pep Ramis i María Muñoz impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia de 19 hectàrees situada a Celrà (Girona). Un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris.
Mal Pelo ha rebut, entre d’altres: el Premi Nacional de Dansa 2002 atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’espectacle L’animal a l’esquena i per la iniciativa del centro de creació de Celrà amb el mateix nom; el Premio Nacional de Danza 2009/ Modalidad de creación atorgat per l’INAEM-Ministerio de Cultura en reconeixement a la trajectòria de la companyia en l’àmbit de la creació coreogràfica i obertura de nous camins en la dansa contemporània amb menció especial a l’espectacle Bach i al centre de creació L’animal a l’esquena.
María Muñoz, de pares nascuts a Chera (Guadalajara) i Panticosa (Pirineu aragonès), creix a València, on estudia música i practica l’atletisme de competició. Allà s’inicia també en la dansa i posteriorment viatja a Amsterdam i a Barcelona per ampliar la seva formació. Té la primera experiència professional el 1982 amb l’espectacle Era, de la companyia japonesa Shusaku & Dormu Dance Theater, resident a Holanda. El 1985, la formació del grup La Dux, al costat de Mariantònia Oliver, marca l’inici de la seva trajectòria pròpia en la creació escènica. L’any 1988 col·labora amb Pep Ramis en la creació del solo Cuarto trastero i el 1989 formen el grup Mal Pelo, on tots dos comparteixen des de llavors la creació i la direcció.
Dins el grup desenvolupa una faceta d’investigadora i pedagoga del moviment. També edita i estimula la creació de textos per a l’escena. Actualment és coreògrafa, ballarina i codirectora del centre de creació L’animal a l’esquena a Celrà, Girona.
Pep Ramis neix a Mallorca en el si d’una família on la música i la pintura estan molt presents. Al llarg de la seva formació estudia violoncel, titelles i tècniques de veu. Des de la infància, el dibuix forma part del seu imaginari quotidià. El seu interès per l’escena neix el 1985, en descobrir-hi un lloc de confluència de totes les seves experiències anteriors, amb el cos com a eix vertebrador. Després de col·laborar el 1986 amb La Dux –grup format per Mariantònia Oliver i María Muñoz–, el 1987 participa en l’espectacle Scirocco, d’Adriana Borriello, a Itàlia. El 1989 forma amb María Muñoz el grup de creació Mal Pelo, en el qual desenvolupa la seva faceta de constructor d’escenografies i espais instal·latius. Actualment és director d’escena, ballarí actor i codirector del centre de creació L’animal a l’esquena a Celrà, Girona.

Fòrum: Podem, volem o sabem conservar arts en viu?

Anabel de la Paz, és responsable de l’Arxiu, Biblioteca i Patrimoni del Teatre Lliure de Barcelona. Actualment, està finalitzant el doctorat d’Informació i Comunicació (Universitat de Barcelona) centrant la seva cerca en com documentar l’art efímer del teatre. Està especialitzada en arxius personals, biblioteques i col·leccions patrimonials. La seva formació també passa per la catalogació i organització de col·leccions formades durant la colonització a l’arxipèlag de Filipines. Ha col·laborat i fet diversos catàlegs de les col·leccions de la Universitat de Sant Tomàs (Filipines) i en diferents projectes de l’AECID i Institut Cervantes de Manila.

Jesús Navarro Guitart és llicenciat en història contemporània i en història de l’art per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida, respectivament. És director del MORERA. Museu d´Art Modern i Contemporani de Lleida. També ha realitzat estudis de màster en arxivística per la Universitat de Barcelona, màster en gestió d’institucions i empreses culturals i màster en art actual: anàlisi i gestió per la Universitat de Barcelona. És membre de la Comissió Assessora de Patrimoni Cultural Català de la Generalitat de Catalunya, forma part de la Comissió de Patrimonialització d´Art Contemporani del Pla d´Arts Visuals de Catalunya i forma part del consell de redacció de la revista catalana de museologia Mnemòsine. Ha format part del Comitè executiu de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya.

Jordi Alomar és musicòleg, músic i gestor cultural, i ha combinat la recerca amb la docència i la gestió cultural independent. És Titulat Superior en violí i Llicenciat en Història i Ciències de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona, així com Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona. Vinculat al Centre d’Estudis de Cultura, Política i Societat de la Universitat de Barcelona en sociologia de la música, actualment és professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Actualment, és director del Museu de la Música de Barcelona – Centre Robert Gerhard des de setembre de 2021.

Núria Guiu és ballarina i coreògrafa. Es gradua a l’Institut del Teatre i posteriorment treballa com a ballarina amb companyies d’àmbit tant nacional com internacional. Des del 2012 s’interessa per la coreografia i indaga en la relació cos imatge-poder i digitalitat. Likes, va ser peça seleccionada a la plataforma europea d’Aerowaves 2018, va guanyar una menció especial a “Premis ciutat de Barcelona 2018”, “Premis de la crítica 2018” i “Premi DansaCat 2020”. Alguns dels seus altres treballs son Spiritual Boyfriends, Cyberexorcisme i Medium. El 2022 rep el Premi Nacional de Cultura pel seu llenguatge artístic i investigació al voltant de cos, dansa i entorn digital amb una mirada socioantropològica.

Carme Carreño Pombar és conservadora al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. Les seves tasques principals són amb la documentació i objectes que, dia a dia, arriben al MAE procedents dels creadors teatrals catalans. La seva formació acadèmica és en Història de l’Art, cursant posteriorment el Màster en Gestió de Patrimoni Cultural de la UB. Vinculada a l’Institut del Teatre des de 1991 s’ha especialitzat en la gestió museística de les seves col·leccions.

Júlia Rúbies Subirós és una artista escènica situada entre Brussel·les i Barcelona. Graduada de P.A.R.T.S., com a intèrpret ha treballat amb coreógrafxs com Michiel Vandevelde, Marco d’Agostin, Mette Ingvartsen, Georgia Vardarou, Ian Kaler i Alix Eynaudi. El 2020-2021, Julia va rebre la beca DanceWeb per al festival Impulstanz. La Júlia s’ha involucrat en el seu propi treball investigant el sentit de “lloc” i “pertinència” tant contextualment com a experiencial/somàticament. A Barcelona va arrancar Cascades, un projecte intergeneracional on convidava a artistes de l’escena experimental de les arts escèniques de Barcelona a compartir pràctiques. Aquests intercanvis s’han convertint en un grup d’estudi amb 5 integrants més que organitza esdeveniments d’investigació artística a la ciutat.

Marta Vega és responsable del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, s’ha especialitzat en arxius i biblioteques d’art contemporani. És llicenciada en Documentació i en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. Ha treballat a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Ha col·laborat en les publicaciones sobre arxius de museus d’art Folding the exhibition, MeLa Project, 2014 i Stories and Threads. Perspectives on Art Archives. Edited by Sara Buraya Boned, Jennifer Fitzgibbon, Sezin Romi. L’Internationale Online, 2023.

Àlex Serrano Tarragó (Barcelona, 1974) és llicenciat en Disseny Industrial, màster en Comunicació Interactiva i llicenciat en Direcció Escènica. Durant anys va treballar en diferents empreses vinculades a la publicitat, l’audiovisual i multimèdia. El 2002 crea Areatangent, una plataforma de creació escènica contemporània amb seu al Raval de Barcelona. El 2006 funda l’Agrupación Señor Serrano, una companyia de teatre que crea espectacles originals basats en històries que emergeixen del món contemporani. Basant-se en col·laboracions creatives, les produccions de Señor Serrano barregen performance, text, vídeo, so i maquetes per escenificar històries relacionades amb aspectes discordants de l’experiència humana d’avui en dia.

Pau Garcia (Barcelona, 1989) és cofundador de Domestic Data Streamers des d’on des del 2013 desenvolupa projectes d’art i recerca amb dades per institucions com les Nacions Unides, la Californa Academy of Science, la Tate Modern o Citizen Lab. Pau és codirector del Màster en Dades i Disseny a ELISAVA, i ha impartit classes al Hong Kong Design Institute, a la Royal College of Arts de Londres i a la universitat de Berkley. És fundador de HeyHuman!, un programa de residències artístiques que combina música, periodisme, recerca artística de dades i justícia social. Normalment no parla en tercera persona.

Rita Rakosnik (Barcelona, 1993) és historiadora de l’art, crítica i comissària independent. Assaja sobre art, literatura, pensament, moda i cultura pop a diversos mitjans de comunicació com Ràdio 4, Radio Primavera Sound, Catalunya Ràdio, El Diario.es o Núvol. Amb la passió com a divisa i l’elegància com a marca d’aigua, li agrada dir que tot el que fa és una excusa per assajar des dels afectes i els efectes de l’escriptura.

Anna Valls i Pasola és llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya, amb un postgrau en Gestió i planificació de biblioteques de la Universitat Pompeu Fabra i un en Habilitats directives per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les seves publicacions destaquen articles sobre qualitat de serveis, gestió del canvi, gestió del coneixement  i les TIC aplicades a la difusió del patrimoni. Va treballar durant 15 anys en l’àmbit de les biblioteques universitàries. Actualment, és directora del MAE-Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre, des del març de 2006.

Laura Ars (Lleida, 1993) és tècnic de patrimoni museístic i gestió de públics al Museu de les Arts Escèniques. Graduada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, i Màster en Comunicació corporativa, Protocol i Esdeveniments per la Universitat Oberta de Catalunya, té experiència professional com a docent, i ha decidit posar el seus coneixements i experiències en conjunt per convidar-vos a totes a reflexionar sobre art, museus i divulgació en aquesta trobada extraordinària (que li fa molta il·lusió).