El maniquí
El Maniquí | |
En dos actes, no concebuts en principi com una unitat però gairebé simètrics, Rodoreda basteix un doble quadre que ens remet a la idealització de les imatges de la infantesa i dels estereotips clàssics dels clochards. […] En aquest context de desheretats, apareix un protagonista que xucla i condueix tota l’acció, un maniquí, que provoca una resposta en els homes del primer acte i en les dones del segon, més que diferent, antagònica, i que serà el fil conductor, mcguffin i excusa per centrar l’atenció dels personatges i la del públic. […] (Text de Montserrat Palau extret del programa de mà del Teatre Nacional de Catalunya) |