![](/wp-content/uploads/wpallimport/files/t-primerah.png)
“Vaig escriure fa vint anys aquesta obra, en unes angoixoses circunstàncies que en el fons han canviat molt poc. Canviat potser per a empitjorar. I no veig pas, honestament, que les coses portin cap camí d’endegar-se.
La improvisació d’aquesta petita peça teatral em va entretenir nou mesos. Hi vaig maldar, vaig barallar-me una mica amb l’expressió, m’hi vaig distreure. Aleshores sabia alguna cosa de Susa i moltes de Sinera, i sembre hi havia un record aturat de llunyans estius al jardí, que és només una eixida, de la meva casa pairal. I, entorn, un paisatge intacte. Després, les suposades necessitats del turisme, segons sembla, l’han trinxat i debolit de la manera més estúpida, barroera, grofolluda i, a la llarga o a la curta, antieconòmica que et puguis […]
|