Quadre patriòtic, escenificació de la poesia del mateix nom de Frederic Soler (Pitarra), escrit per Lluís Millà (1865-1946) i publicat el 1933.
“L’acció, 11 de setembre, 1714.”1
“El clos del Fossar de les Moreres.
Per tot el fons, murs revellits coberts per moreres i verdisses.
Una porta rònega, a la dreta, i un pas a l’esquerra, etnre l’hervam.
Creus de fusta, rústegues, arreu.
L’ambient general ha d’ésser el d’un lloc sol·litari i ombriu.”2
DOCUMENTS BIBLIOGRÀFICS
Obra teatral de Guillem-Jordi Graells (1950-) de 1977, a partir de la idea de Josep Montanyès (1937-2002) l’any 1976 de realitzar un espectacle sobre les circumstàncies que van desembocar en la jornada de l’Onze de Setembre.
“El text en què es basa el … muntatge ha estat escrit a partir de la documentació històrica i de les creacions literàries que s’han elaborat sobre aquells fets. S’inclouen fragmentàriament, textos oficials d’organismes i autoritats, i també romanços i poemes dels que formaren una mena de campanya propagandística dels dos bàndols en lluita. Al costat d’això, fragments d’obres teatrals i poemes, escrits de la Renaixença ençà, seleccionats entre l’abundós material localitzat.”1
Personatges històrics: Jordi de Darmstadt (1669-1705), Joan Antoni de Boixadors (1672-1745), Josep Antoni […]
Drama en tres actes i en vers, escrit per Frederic Soler “Pitarra” (1839-1894) premiat amb una corona de plata al Certamen Literari del Círcol Espanyol de Valls, l’any 18821.
Personatges històrics: Pere Antoni Veciana (1682-1736), primer comandant en cap dels Mossos d’Esquadra i batlle de Valls.
“Estrenat amb extraordinari èxit en el “Teatre Català”, instal·lat en el de “Romea”, la nit del 29 gener de 1885.
Lloc de l’acció: muntanyes del terme de Valls. Època: regnat de Felip V. Esquerra i dreta: les de l’actor”1
REPRESENTACIONS2
| Ciutat | Local | Data | Intèrprets | Motiu |
| Barcelona1 | Teatre Romea | 1885 gener 29 | Companyia Teatre Català: Carme Parreño (Núria), Caterina Mirambell (Sorda), Teodor Bonaplata (Josep), Lleó Fontova (Fura), Iscle Soler (Robert), Joan Isern (Narcís), Jaume Virgili (Veciana), Joaquim Pinós (Coronel), […] |
Drama en tres actes i en vers, de Ramon Bordas i Estragués (1837-1907) de l’any 1867. És la primera obra dramàtica publicada d’aquest autor.
“L’acció passa en una torre del pla de Barcelona, durant la Guerra de Succesió d’Espanya i en l’any 1706.”1
REPRESENTACIONS
| Ciutat | Local | Data | Intèrprets |
| Barcelona2 | Romea | 1867, desembre 7 | Francisca Soler (Da Clareta), Rosalia Soler (Paula), Anton Tutau (Martí), Josep Clucellas (Enric), Josep G. Tomàs (D. lluís), Iscle Soler (Simon), Lleó Fontova (Joan), Joan Perelló (Andreu) |
DOCUMENTS BIBLIOGRÀFICS
 |
Las duas noblesas / Ramon Bordas y Estragués. Barcelona: Impr. de la Vda. e H. de Gaspar, 1868. (Archivo central lírico-dramático) Fons Sedó. […] |
Drama en tres actes i en vers, d’Antoni Ferrer i Codina (1837-1905) de l’any 1867.
Personatge històric: Rafel Vilanova, jefe de la Coronela.
“L’escena passa a Barcelona, a principis del segle passat, i durant el setge d’aquesta ciutat per Felip V.”1
REPRESENTACIONS2
| Ciutat | Local | Data | Intèrprets | Motiu |
| Barcelona2- 3 | Teatre Romea | 1867, desembre 19 | Companyia catalana de Teatre Romea: Josep Clusellas (Rafel Vilanova, jefe de la Coronela), Francisca Soler (Rita), Lleó Fontova (Quirse), Miquel Llimona (Melcior), Ciscle Soler (Roch), Josep Tomàs (Lluís) | |
| Barcelona | Teatre Odeon |
1883, juliol | ||
| Barcelona |
Teatre Alcazar Español | 1893, novembre |
||
| L’Escala | Teatre Sureda | 1898, maig 28 | ||
| Barcelona | Gremi de Cansaladers | 1902, maig 31 |
Agrupació Dramàtica de les conferències de Sant Lluís Gonzaga de Nostra Senyora de Betlem |
|
| Barcelona |
Teatre del Patronat Obrer de Sant Josep |
1902, juny |
||
| Barcelona | Teatre del Patronat Obrer de Sant Josep | 1906, abril | ||
| Barcelona |
Teatre […] |
Espectacle de dansa dirigit i coreografiat per Mònica Clarena, estrenat el 2011.
“És un espectacle diferent i sorprenent, que explica la història d’uns personatges ficticis que podien haver estat alguns dels que van ser protagonistes anònims, que ara fa 300 anys, d’un dels episodis cabdals de la història del nostre país: el setge i caiguda de Barcelona l’any 1714 davant les tropes borbòniques.
La dansa i la música s’entrellacen amb el cant, el teatre i els textos d’un diari retrobat, de la mateixa manera que la ficció es fon amb la realitat. Una petita història d’amor, lluita i traïció, de resistència, de coratge, de passió i esperança que s’acaba convertint en la gran història col·lectiva de tot un poble..”1
“1714 diari d’una esperança ens situa en els darrers mesos del setge de Barcelona i ens mostra, servint-se de […]
Drama en un acte i en vers, escrit per Pau Guiteras i Pau Rosés.
“La acció del drama passa durant lo memorable bloqueig de Barcelona per las tropas de Felip V y en lo dia onze de Septembre de l’any 1714.”1
REPRESENTACIONS3
| Ciutat | Local | Data | Intèrprets | Motiu |
| Barcelona | Centre Moral de S. Francisco de Paula1 | 1901, juliol 25 | Joan Saigi (Mestre Blay), Borni (F. Miralles), Virolet (Anton Puig), Joan Canela (Agustí), F. Cortadellas, Roman Janué (Tallat), Josep Sala (Ciutadà primer i segon) | |
| Granollers |
Centre Catòlic |
1902, setembre 2 |
Festes de Granollers |
|
| Igualada |
Centre Catòlic d’Obrers d’Igualada |
1903, agost 24 |
Festa major d’Igualada | |
| Terrassa | Sala Verdaguer del Centre Social Catòlic de l’Associació Centre Cultura […] |
Drama patriòtic en un acte, escrit per Víctor Mora (1895-1960).
“A la bona memòria dels màrtirs anònims que en 1714 donaren la vida en defensa de les llibertats de Catalunya.
Acció: En un hostal del poble d’Espinelves.
Època: novembre de 1714.
L’onze de setembre de 1922 tenia que ésser estrenada aquesta obra en el “Teatro Español” i en la funció patriòtica, per la companyia d’Alexandre Nolla (1881-1944), però fou prohibida moments abans de la representació pel llavors Governador Civil, el foragit autor de la llei de fugues.
Enguany, primer any de la Segona República, serà estrenada en la funció patriótica de l’onze de setembre, organitzada per “Patria Nova”, al Teatre del Bosc, per la companyia de Llorenç Adrià.”1
REPRESENTACIONS2
| Ciutat | Local | Data | Intèrprets | Motiu |
| Barcelona | Esquerra de l’Eixample1 |
Drama en tres actes y en prosa d’Àngel Guimerà (1845-1924), de 1920.
Els personatges històrics que hi apareixen a l’obra són: James Fitz James, duc de Berwick (1670-1734), Coronel Ferrer, Carles III d’Aragó (1685-1740) i compte de Barcelona, i Rafael Casanova (1660-1743).
“La escena a Barcelona el 1714.
Les escenes III i IV del acte segon foren escrites tenint al davant la Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona del reverent D. Mateu Bruguera, protonotari apostòlich, benemèrit de la Santa Sede, acadèmich dels Quirites roman y de número de la Real de Belles Lletres de Barcelona.”1
“Aquesta obra’s tenia d’estrenar la vetlla del 11 de Janer de 1921 en lo Teatre de Novetats, no haventse efectuat per prohibició de Gobernador Civil de Barcelona.”2
REPRESENTACIONS3
Musical dramàtic de Macià G. Olivella amb música original de Ferran González (1980-).
Personatges històrics: Anna de la Gran Bretanya (1665-1714) , James Fitz James, duc de Berwick (1670-1734), Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, duc de Populi (1651-1723), Pau Ignasi de Dalmases i Ros (1670-1718), Felip V (1683-1746)
“L’obra, un musical dramàtic, se situa la matinada de l’11 de setembre, amb la caiguda de la ciutat de Barcelona davant de l’atac de les tropes de Felip V ara fa 300 anys. Un grup de barcelonins, defensors de la ciutat assetjada, esperen l’atac de les tropes de Felip V, que farà caure Barcelona. En aquesta llarga estona de vetlla, tindran ocasió de reviure els tràngols del llarg setge […]
