Enric Villamore, fou administrador del Teatre Tivoli i estigué vinculat a altres teatres de Barcelona durant la primera meitat del segle XX. Aquest fons abarca des de l’any 1915 fins l’any 1933. Conté 139 fotografies d’escena i retrats d’actors i actrius, molts d’ells autografiats; i un dossier amb correspondència i altres documents administratius relacionats majoritàriament amb el Teatre Tivoli.
Descarrega’t aquest inventari.
Enric Guitart i Matas, actor de teatre i de cinema català, fill dels actors Enric Guitart i Emília Matas. Fou un dels actors pioners del cinema a Catalunya. Fins el 1938 actuà en teatre a les companyies d’Enric Borràs, Giménez-Nicolau i Vila-Daví, i fou deixeble de Margarida Xirgu.
El 1941 creà la seva pròpia companyia però el 1949 marxà al Teatro Español de Madrid.
Destacà en el monòleg Las manos de Eurídice (1954), que representà milers de cops arreu d’Espanya i a l’Amèrica Llatina, i que ell mateix traduí i adaptà al castellà (1969) i al català (1972), amb els noms respectius de Federico Soldevilla i Frederic Soldevilla com a pseudònims.
El 1974 participà a la sèrie Ficciones de Sergi Schaaff i a Estudio 1, programa de TVE representava obres de teatre. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. Aquest fons abarca 90 anys, des de l’any 1909 fins l’any […]
Dolly Latz (Maria Dorotea Latz) va néixer l’any 1908 a Berlín i va morir el 1960. Filla del Dr. Benno Latz i Annita Marx, va cursar estudis de pedagogia a la Univesitat de Frankfurt i va ser professora a l’escola Montessori de Roma. L’any 1955 va aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona subvencionés el Festival de Teatre Clàssic al Teatre Grec de Montjuïc. També va ser la directora i responsable de crear la companyia de teatre Ciudad Condal. Finalment, va cooperar amb les activitats que es realitzaven al Teatro de Cámara de Barcelona i l’any 1952 ja figurava com a directora adjunta de les obres que es representaven. Durant tota la seva trajectòria professional va demostrar que tenia un coneixement molt ampli de teatre clàssic i una alta formació cultural. Aquest fons abarca més de 30 anys, des de l’any 1928 fins l’any 1960. Conté textos teatrals, programes de mà i cartells de companyies […]
Isabel Steva Hernández, fotògrafa coneguda artísticament com Colita, va néixer a Barcelona el 24 d’agost de 1940. Coneix els fotògrafs Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, dels que n’aprèn l’ofici. El 1961, treballa un any amb Xavier Miserachs, com a laboratorista i estilista.
Inicialment manifesta un gran interès per la fotografia de dansa —especialment el flamenc— i més endavant treballa també el retrat i el reportatge.
Ha realitzat nombroses exposicions amb fotografies fetes a artistes i cantants catalans de la nova cançó com ara Joan Manuel Serra, Guillermina Mota o Núria Feliu, és considerada una de les millors retratistes especialitzades en aquest gènere. Ha publicat alguns llibres, i són nombroses les exposicions. El 1998 rep la medalla al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona i el 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Aquest fons abarca 40 anys, des de l’any 1962 fins […]
Bartomeu Olsina, actor i professor d’interpretació de l’Institut del Teatre de Barcelona durant els anys 1945-1970.
Va fer diverses pel·lícules: La rambla de les floristes (1986), Carme i David, cuina, menjador i llit (1984) i Companys, procés a Catalunya (1979). Aquest fons abarca, aproximadament, des de l’any 1945 fins l’any 1970. Conté programes de mà, fotografies, correspondència, postals, dossiers de premsa i de companyia i retalls de premsa.
Descarrega’t aquest inventari.
Aurora Pons (Barcelona 10 juliol 1936- Madrid 4 gener 2016). Va estudiar a l’Institut del Teatre on va rebre el premi “Antonia Mercé”. Amb catorze anys va ingressar al cos de ball del Gran Teatre del Liceu on va esdevenir primera ballarina. L’any 1955 va ser guanyar el premi nacional a la millor ballarina clàssica i poc després al 1962 guanyà tres premis: la medalla d’or del Círculo de Bellas Artes de Madrid, la medalla de plata de la Diputació de Barcelona i la medalla d’or del Gran Teatre del Liceu. Després de treballar anys al Gran Teatre del Liceu es va incorporar a la companyia d’Antonio Ruiz “el bailarín”. L’any 1978 va aprovar les proves per entrar de docent a la Real Escuela de Arte Dramàtico y Danza de Madrid. L’any 1992 va rebre la medalla al mèrit de les belles arts i al 1993 Pons es va encarregar de la direcció tripartita […]
Ángel Carmona Ristol (Lleida 1924- Barcelona 1997), escriptor i dramaturg. Al 1959 va fundar la companyia teatral La Pipironda, que es va mantenir en actiu intermitentment durant gairebé 4 dècades. Tot i el poc reconeixement públic de la seva important tasca de difusió cultural, Ángel Carmona va ser un dels pioners del teatre independent català de postguerra. Aquest fons abarca, aproximadament, des de l’any 1950 fins el 1997. Conté articles de premsa, guions teatrals, programes de mà de les obres representades per la companyia La Pipironda, 9 cartes, 11 dibuixos i 4 fotografies.
Descarrega’t aquest inventari.
“Paisatges interiors és un viatge en el procés creatiu de l’artista que s’ha establert com un dels més grans titellaires del món. Tot va començar el 1968 quan fa el seu primer titella Alexander en unes golfes de Montmartre. Philippe Genty truca a la porta de la UNESCO i presa Alexander i altres personatges al llarg del món, en un 2CV. Aquesta gira mundial tindrà una durada de quatre anys. El llibre està esquitxat de belles fotografies de les seves reunions, des dels mestres Bankaru del Japó als Muppets del Puppet Theater a Nova York. Tot això composa la primera part del llibre titulat carnets de fuites.
A la segona part, els llibres de treball, Philippe Genty explica la gènesi dels seus espectacles. Des d’Autruches al 1968 a Ne m’oublie pas al 2012. Se centra en els espectacles que es coneixen com Boliloc, veritable fenomen de 2007 (amb Christian Hecq ara a la […]
L’acte III és desenvolupa al sol, amb soldats, poble, i tribunal també del sol, treballadors de la llum solar, nereides i nimfes. Tots els personatges d’aquest món tindran un color roig molt pujat.
“De la terra al sol: viatje fantastic, inverósimil, bufo, ballable y de gran espectable en tres actes i onze quadros, en prosa i vers, escrit baix idea de Julio Verne, escrit per Narcís Campmany i Joan Molas, amb música de Nicolau Manent. Estrenat al Teatre Tívoli de Barcelona el 23 d’agost de 1879”.
Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona, 24 de juny de 1836-27 de novembre de 1900) fou un pintor i escenògraf català. Va estudiar dibuix a l’Escola de Llotja i va aprendre l’ofici amb Josep Planella al Teatre Principal de Barcelona, amb Fèlix Cagé al Liceu, de Lluís Rigalt al Principal de Gràcia i de Marià Carreras al Teatre Odeon. La dècada dels […]
L’Institut del Teatre acull una mostra retrospectiva de Mariaelena Roqué (MER), artista multidisciplinar, visual i espacial, performer, amb una llarga trajectòria a l’escena catalana i internacional.
DespullesDespullades és el títol de l’exposició composta a partir d’un centenar de vestits-personatge i que ocupa diversos espais de la seu de l’Institut del Teatre a Barcelona. Els vestits-personatge, lluny de romandre inerts, mostren la seva vida i interaccionen entre si, amb la llum, l’espai, el so… per conformar una instal·lació escènica. En aquest marc, una videoinstal·lació, a través del personatge DonaUllsDonaUlls (síntesi formal i conceptual de l’obra de MER), ens ofereix un recorregut poeticovisual per la trajectòria de l’artista. L’objectiu és mostrar l’obra de MER en la seva multidisciplinarietat i profunditat, obra generada durant el període 1980-2014 a ritme de work-in-progress.
L’acció performativa és també present en aquesta exposició, a partir de la intervenció de Mariaelena Roqué en l’acte d’inauguració i en […]
