Dv oct. 2010
Maragall-Ton
Aquesta obra correspon a la versió de Joan Maragall del llibret d’Adelheid Wette, Hänsel und Gretel, musicat pel compositor postwagnerià i germà de l’autora, Engelbert Humperdinck i que està basat en una rondalla alemanya. Antoni Ribera col·laborà en la traducció i s’encarregà de l’adaptació musical. |
Maragall-Eridon
Entre los muchos méritos y servicios prestados por el poeta Maragall a nuestra patria literaria, hay uno que le da un carácter interesantísimo. Es la divulgación de las más selectas obras de Goethe, dispersas y recogidas, a las cuales hay que añadir las Renyinas d’enamorats, que anoche se declamó con el título de Eridón y Amina. Es un cuarteto pastoral delicioso, que supo a mieles puras … Eridón y Amina, Agleya y Laman, dialogan sutilezas bucólicas que llevan en el fondo el germen de la malicia campesina, y en la forma la galana apariencia de unos pastores de Watteau o de una ninfa de Boucher. El lenguaje exquisito, fresco, pintoresco, siendo su adaptación catalana una […] |
Maragall-Margarideta
En el Faust den Goethe hi ha una part, la més viva, que s’ha fet popular per tot arreu: el drama de la Marguerideta. Però aquest drama l’hem vist, generalment, a travers del convencionalisme de l’òpera, es dir, en una atmosfera musical, quasi bé sempre poc adequada, cantat en italià, desfigurat en libretti, entremig de clars de lluna i resplendors d’infern, dimonis vermells, tiples enfarinades, tenors amb colant i barret de plomes, romanzette, etc. Així es que, encara que’1 públic ha percebut el punyent drama humà que hi havia a dintre, l’ha percebut generalment d’una manera massa sentimental (en el mal sentit de la paraula), massa distant de la vida. |
Maragall-Comte Arnau
El mite del comte Arnau va entrar en la literatura gràcies al Romanticisme, període en què els estudiosos es començaven a preocupar per tot el tresor folklòric del poble. Molts autors de la Renaixença es van interessar pel mite i el van tractar a les seves obres. Des dels poetes del Jocs Florals, passant per Verdaguer i Carner fins a Segarra, la majoria li han dedicat algunes planes. Va ser Joan Maragall qui va tenir una predilecció especial pel Comte Arnau. Durant anys va anar madurant el seu pom, publicat en tres etapes a Visions & Cants, Enllà i Seqüències. Cada una d’aquestes parts correspon […] |
Dj abr. 2010
Maragall-Nota biogràfica
(Barcelona, 10 d’octubre de 1860 – íd., 20 de desembre de 1911) |
Poeta, prosista, assagista, periodista i traductor. |
Maragall-Nausica-Introducción
Nausica és l’obra pòstuma Joan Maragall, escrita entre 1908 i 1911. Està considerada una de les més grans tragèdies gregues de la dramatúrgia catalana. Tracta de la història de la princesa adolescent Nausica, filla del rei Alcinous, i de l’heroi ja madur Ulisses. Inspirant-se en Nausikaa de Johann Wolfgang von Goethe, Maragall descriu la tornada d’Ulisses a les seves terres d’orígen, Itaca, guiat per la veu d’un poeta cec. |
Maragall-Ifigènia a Taurida-Introducción
Adaptació original de la història d’Ifigènia a Tàurida de Johann Wolfgang von Goethe i traduïda al català per Joan Maragall. Es va estrenar per primera vegada el 10 d’octubre de 1898 en els jardis del Laberint d’Horta, dirigida per Adrià Gual. Segons alguns historiadors del teatre català, aquesta és la primera representació d’una tragèdia grega a Barcelona.
A continuació us mostrem les edicions monogràfiques que conserven als nostres fons bibliogràfics i una fotografia d’una conferència d’Adrià Gual sobre l’obra a l’Escola del Treball l’any 1921.. |
Ifigènia a Tàurida / Goethe ; traducció de Joan […] |
Dc set. 2009
Llibres sobre l’autora i les seves obres
Mercè RodoredaDins: Retrats i personatges / Montserrat Roig ; edició a cura d’Ignasi Llompart. |
L’Obra dramàtica de Mercè RodoredaFrancesc Massip, Montserrat Palau. |
Maragall-Nausica-Teatre Grec
Versió | Jordi Coca |
Direcció | Hermann Bonnín |
Concepció de l’espai escènic | Iago Pericot |
Disseny de vestuari | Nina Pauwlowsky |
Disseny de llums | Tomàs Pladevall |
Direcció musical | Mohamed Soulimane |
Repartiment | Sílvia Bel (Nausica), Lluís Soler (Ulisses), Fermí Reixach (Daimó), Enric Majó (Rei), Carme Sansa (Reina), Pep Jové (Dimant), Blai Llopis (Eurimedon), Montserrat Salvador (Vella), Alba Pujol (Dimàntia), Nausicaa Bonnín (Donzella 1), Maria Ribera (Donzella 2), David Bagés (Mariner 1), Xavier Ruano (Mariner 2), Santi Ricart (Pescador jove). |
Músics | Mohamed Soulimane, Yannis Papaioannou |
PREMSA
TEXT DRAMÀTIC