| Menú teatral | |
| Espectacle on es representa l’obra de Mercè Rodoreda El Billet de banc, juntament amb Actes sense paraules de Samuel Beckett, Civilitzats tanmateix de Carles Soldevila i Uf! d’Anton Font. | |
| Adaptació teatral i direcció: | Anton Font |
| Benvinguts | |
| Un muntatge […] protagonitzat per actrius, i amb la guerra civil i el franquisme com a eix argumental, serví […] per inaugurar les obres de reforma del Teatre Bartrina de Reus. Per desig de Pasqual, l’acte es caracteritzà per la seva austeritat. Es va limitar exclusivament a la lectura de textos […] entrellaçats amb fragments de les memòries sobre la postguerra de l’escriptor […] Xavier Amorós. L’acte s’inicià amb una actuació de Camerata XXI […]. (Text de Josep Garriga extret del diari El País, 23 de maig de 1997, p. 50). |
|
| Trilogia de minyones | |
| La Crisantema, la Zerafina i la Carmeta, amb la seva tendresa i innocència ens enamores i ens transporten al passat, on res era més màgic i misteriós que un suspir d’amor… La Carmeta encara plora, però com que és pel mal de totes… ens en podem riure. La Crisantema i la Zerafina, que estan a cavall del record i la maduresa de la reflexió, riuen amb nosaltres. Si l’amor ens entendreix i ens fa riure i somriure… vol dir que res no s’ha perdut. (Text de Sílvia Servan extret del programa d’espectacle) |
|
| La Place du Diamant | |
| Direcció: | Gilles Bouillon |
| Escenografia: | Natalie Holt |
| Il•luminació: | Michel Theuil |
| Com ganivets als ulls lectors. Cartografies del desig 3 | |
| Autor/a: | Adelheid Duvanel, Mercè Rodoreda |
| Direcció escènica: | Araceli Bruch |
| Direcció musical: | Anna Bofill |
| Intermezzo | |
| Un espectacle per a infants que teatralitza i il•lustra amb objectes, contes i anècdotes la figura i el món de Mercè Rodoreda. | |
| Direcció: | Marta Sorribas, Soles Velázquez |
| Companyia: | |
| Flors i plors | |
| Espectacle literari i visual que ens acosta l’univers rodoredià a través de la lectura dramàtica de la seva poesia secreta [Nausicaa, Plany de la molinera, Cançó de les sirenes, Cançó de les rentadores] i de la correspondència amb Josep Carner. (Text extret del programa de mà) |
|
| Direcció escènica: | Carme Sansa |
| La Plaça del Diamant | |
| Només un personatge a dalt de l’escenari: la veu narradora. Perquè doncs, tres actrius? Quan Natàlia coneix Quimet passa a ser Colometa, i quan ell mor i es casa amb l’Antoni, la senyora Natàlia. Tres noms, tres veus: la innocència, l’aprenentatge i l’experiència, barrejades, indestriables. La plaça del Diamant o la literatura parlada. Un monòleg a tres: Mercè Pons, Rosa Renom i Montserrat Carulla. Un luxe. (Text de Joan Ollé extret del programa de mà del Teatre Joventut) |
|
| Adaptació: | |
| A la meva Mercè | |
| La Conxita i la Lluïsa comenten la vida de les seves clientes i amigues, mentre realitzen les seves tasques de cada dia a la perruqueria. Basat en els contes i fragments de Viatges i flors de Mercè Rodoreda, un muntatge on dues dones sàvies tallen i marquen els patiments de la vida, de l’amor, de l’exili, de la guerra i la postguerra. Gelosies, enveges i petites venjances donen forma als rumors que despullen brutalment l’aparent cordialitat, la fingida innocència i la sospitosa escalfor dels gests. (Text extret de la fitxa de l’espectacle de la web del festival Temporada Alta 2008) |
|
| Flor desesperada | |
| Un espectacle per a infants que teatralitza i il•lustra amb objectes, contes i anècdotes la figura i el món de Mercè Rodoreda. | |
| Direcció: | Sergi Xirinachs |
| Companyia/Centre de producció: | |