Tricentenari

Monòleg per home, escrit per Àngel Guimerà (1845-1924) i editat per primera vegada el 1890.

“L’escena representa un carrer de Barcelona del barri de Ribera, tancat per una formidable barricada a la que s’hi pugui pujar per medi de caixes, botes, sacs de terra i altra mena d’objectes de que es troba formada. Les cases dels costats estan mig destruïdes pel bombardeig i l’incendi. En l’escena i entre la runa, cadàvers de catalans; per tot la desolació mes complert.
A l’alçar-se el teló Mestre Olaguer està enfilat a la barricada i acaba de disparar el fusell contra els enemics, veient-se encara el canó de l’arma que fumeja. Parla mirant per la barricada.
…
A l’acte de caure el teló s’han de veure els soldats de Felip V escalant la barricada.”¹

REPRESENTACIONS²

Espectacle de dansa dirigit i coreografiat per Mònica Clarena, estrenat el 2011.

“És un espectacle diferent i sorprenent, que explica la història d’uns personatges ficticis que podien haver estat alguns dels que van ser protagonistes anònims, que ara fa 300 anys, d’un dels episodis cabdals de la història del nostre país: el setge i caiguda de Barcelona l’any 1714 davant les tropes borbòniques.
La dansa i la música s’entrellacen amb el cant, el teatre i els textos d’un diari retrobat, de la mateixa manera que la ficció es fon amb la realitat. Una petita història d’amor, lluita i traïció, de resistència, de coratge, de passió i esperança que s’acaba convertint en la gran història col·lectiva de tot un poble..”¹

“1714 diari d’una esperança ens situa en els darrers mesos del setge de Barcelona i ens mostra, servint-se de […]

Obra teatral de Guillem-Jordi Graells (1950-) de 1977, a partir de la idea de Josep Montanyès (1937-2002) l’any 1976 de realitzar un espectacle sobre les circumstàncies que  van desembocar en la jornada de l’Onze de Setembre.

“El text en què es basa el … muntatge ha estat escrit a partir de la documentació històrica i de les creacions literàries que s’han elaborat sobre aquells fets. S’inclouen fragmentàriament, textos oficials d’organismes i autoritats, i també romanços i poemes dels que formaren una mena de campanya propagandística dels dos bàndols en lluita. Al costat d’això, fragments d’obres teatrals i poemes, escrits de la Renaixença ençà, seleccionats entre l’abundós material localitzat.”¹

Personatges històrics: Jordi de Darmstadt (1669-1705), Joan Antoni de Boixadors (1672-1745), Josep Antoni […]

Epíleg tràgic en un acte, de Josep Baucells Prats (1862-1926), escrit el 1913.

Personatge històric: Francesc Macià i Ambert (1658-1713), conegut com a Bac de Roda, va ser un militar i un dels signataris del Pacte dels Vigatans i participà en l’aixecament a favor de Carles d’Àustria. Va lluitar en la Guerra de Successió com a cap dels Miquelets entre els anys 1703 i 1713 i fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de 1713.¹

“Aquesta obreta, escrita en homenatge al campió de les llibertats, en ocasió de commemorar-se a Roda (Vich) el bicentenari de sa mort gloriosa (2 novembre 1713), fou poc temps després premiada amb la Englantina d’or en els Jocs Florals de Montevideo (Uruguay – Amèrica del Sud) a la vegada que amb […]

Quadro tràgic, històric, en vers, d’Antoni de Bofarull (1821-1892), escrit el 1880.

“Lloch de la escena: Barcelona, nit del dia 11 del mes de Setembre de 1714. La escena representa un pòrtich d’un edifici religiós, ab una porta al mitx, tancada, y un llarch finestral a cada part d’aquella. A mitx lloch una llitera de les descubertes, ab un coxí, en ella jau el Conseller, abandonats els brassos, y tenint sobre les cames tirada la gramalla. A la part esquerra de la llitera, un banch ò taula ab una llanterna sorda, tancada, però colocada de manera que, al obrirla, ilumine la llitera. Olaguer, prop del finestral de la part oposada, en actitut de observar y dexant veure una espasa que sembla resguardarse dins de la lloba de mànegues que vesteix.”¹

DOCUMENTS BIBLIOGRÀFICS