Tricentenari

Monòleg per home, escrit per Àngel Guimerà (1845-1924) i editat per primera vegada el 1890.

“L’escena representa un carrer de Barcelona del barri de Ribera, tancat per una formidable barricada a la que s’hi pugui pujar per medi de caixes, botes, sacs de terra i altra mena d’objectes de que es troba formada. Les cases dels costats estan mig destruïdes pel bombardeig i l’incendi. En l’escena i entre la runa, cadàvers de catalans; per tot la desolació mes complert.
A l’alçar-se el teló Mestre Olaguer està enfilat a la barricada i acaba de disparar el fusell contra els enemics, veient-se encara el canó de l’arma que fumeja. Parla mirant per la barricada.
…
A l’acte de caure el teló s’han de veure els soldats de Felip V escalant la barricada.”¹

REPRESENTACIONS²

Espectacle de dansa dirigit i coreografiat per Mònica Clarena, estrenat el 2011.

“És un espectacle diferent i sorprenent, que explica la història d’uns personatges ficticis que podien haver estat alguns dels que van ser protagonistes anònims, que ara fa 300 anys, d’un dels episodis cabdals de la història del nostre país: el setge i caiguda de Barcelona l’any 1714 davant les tropes borbòniques.
La dansa i la música s’entrellacen amb el cant, el teatre i els textos d’un diari retrobat, de la mateixa manera que la ficció es fon amb la realitat. Una petita història d’amor, lluita i traïció, de resistència, de coratge, de passió i esperança que s’acaba convertint en la gran història col·lectiva de tot un poble..”¹

“1714 diari d’una esperança ens situa en els darrers mesos del setge de Barcelona i ens mostra, servint-se de […]