 |
|
“Salvador Espriu s’enfronta amb la realitat històrica i social del nostre país. Continuant la temàtica que li és pròpia, el protagonista de LA PELL DE BRAU és el poble d’Israel condemnat a viure dins d’altres polbes, perdut en l’enyorança d’un passat gloriós, lluitant contra la imposició d’un circunstància que no és seva, per a mantenir la seva personalitat. Salvador Espriu pretén amb LA PELL DE BRAU ajudar a algú en aquesta terra de Sepharad i ens ha dit que ha pensat en la joventut a l’escriure-la. Per això hem cregut justificat, que vàries veus joves recitéssin el poema en la seva totalitat. Per què així al convertir-se en paraula viva, la paraula escrita, quedi més clar el contingut dialèctic i agònic de l’obra. Per aquesta mateixa raó hem volgut tornar a l’arrel primigènia de la tragèdia, en el seu entroncament amb la lírica coral, aunant paraula i moviment, esperant que així, la força dramàtica i didàctica de LA PELL DE BRAU, cobri la seva major eficàcia. Convençuts que el lirisme estecista de minories resta avui sense viabilitat, amb el nostre experiment intentem posar de relleu el valor èpic de’aquesta poesia d’Espriu. Valor èpic que semblar ser la condició necessària de tot missatge poètic del nostre temps.” Text de Ricart Salvat traduït al català, per a la presentació publicada al programa dels dies 29 de novembre al 2 de desembre de 1960, també inclòs al programa dels dies 14 a 17 de març de 1963
|
