 |
|
“En l’estudi introductori de l’edició crítica i anotada de Fedra i Una altra Fedra, si us plau, Miquel Edo l’explica així: <<Una altra Fedra, si us plau s’estrena el divendres 24 de febrer de 1978 a dos quarts d’onze del vespre. Una gran ovació final dissipa les angúnies i els nervis de l’actriu i del director […] Es va tornar a representar, doncs, dissabte25 […]; diumenge 26 […], i s’havia de representar per darrer cop dilluns 27 […] quan, inesperadament, la història de la peça espriuana va encreuar-se amb un dels episodis més clamorosos de la transició democràtica, el procés contra Els Joglars, iniciat el desembre anterior per la Capitania General de Barcelona amb la interrupció de la gira La torna i l’obertura de causa sumarial per un suposat delicte d’injúries a les forces armades. El dia abans del consell de guerra, el 27 de febrer a la tarda, Boadella s’escapoleix de l’Hospital Clínic on l’han traslladat per una afecció hepàtica. Es cursa ordre de detenció contra els altres cinc actors, cap dels quals no es troba -com exigia la llibertat provisional- al seu domicili. Gabriel Renom és el més fàcil de localitzar: està fent d’Hipòlit a Fedra […] Va ser detingut poc després de les deu del vespre. Armando Moreno el va acompanyar i va fer gestions, infructuoses, perquè el deixessin actuar. Va trucar al teatre quan la sala ja era plena de gom a gom i va confirmar la irrevocabilitat de la detenció: la guàrdia civil tenia ordres de dur l’actor a Barcelona. Núria Espert va sortir a l’escenari a explicar la situació i va fer que hi instal·lessin un telèfon perquè tothom pogués seguir la seva conversa amb el governador civil de girona, conversa que tampoc va servir per canviar les coses. El públic es negà a abandonar el teatre fins que es va rebre una amenaça de bomba en nom dels GRAPO. S’improvisà una manifestació fins al Govern Civil, davant del qual s’assegueren, segons la premsa, unes vuit-centes persones. Quan va aparèixer la policia, els manifestants es van dispersar. La companyia, un cop comprovada la falsedat de l’amenaça de bomab, procedí a desmuntar l’escenografia per tornar de seguida a Barcelona i assistir l’endemà al consell de guerra. Renom hi fou traslladat aquella mateixa nit, i el Govern Civil de Girona emeté un comunicat en què aclaria que l’actor no havia estat en cap moment a les seves dependències.>>22 L’estrena a Barcelona es produeix el 3 de març a la desaparegut Teatro Barcelona. Gabriel Renom i tres dels seus companys continuen a la presó. La tensió és extrema. Núria Espert suspèn la roda de premsa i tots els actes promocionals. La funció, però, es farà. Gabriel Renom, conscient del que podia passar, havia aconseguit que la direcció de l’espectacle preparés un altre actor, Abel Folk, per si ell acabava a la presó. <<Els esdeveniments dels dies anteriors>>, explica Miquel Edo, <<van ajudar a convertir [l’estrena] en <<una de les manifestaciones más emocionantes y firmes que ha hecho la profesión teatral en estos últimos años en su lucha por la libertad de expresión ñy por una cultura democràtica al servicio de todo el mundo>>, tal com deia al cap de dos dies la crònica del Diario de Barcelona. A l’estrena hi van assistir el president Tarradellas […] però no Salvador Espriu.>> […] A l’interior, dat de l’escenari i de dues llotges -una, la de Tarradellas- uns cartells exhibien la màscara amb la boca barrada per una ratlla vermella i l’eslògan “Llibertat d’expressió”. [..] Finalment, la companyia surt a l’escenari i Abel Folk comença a llegir dos comunicats de solidaritat amb Els Joglars. El públic s’aixeca i coreja “llibertat” diverses vegades. Emocionat, Folk ha d’interrompre la lectura, que acaba Pasqual. L’obra comença quan falten cinc minuts per a les onze>>.23 L’obra, a Barcelona, tal com ja havia passat a Girona, aconsegueix un gran èxit de públic. S’està en cartell els trenta dies previstos, però, vista la demanda d’entrades, augmenten les funcions intersetmanals. Després, Una altra Fedra, si us plau es presenta, en versió castellana, al Teatro de la Comedia de Madrid. L’estrena és un èxit, sobretot per la significació reivindicativa de l’espectacle en un moment en què la commoció per la detenció d’Els Joglars no ha desaparegut.” Pons Agustí. Espriu transparent : biografia. Barcelona: Proa, 2013. p. 669-671
|
