Aquest mes de juliol també donem visibilitat al fons personal d’Ernest Soler de las Casas, fill de Frederic Soler (Serafí Pitarra) completant l’inventari d’aquest fons en un únic document. El fons s’adquirí l’any 1936, juntament amb el del seu pare i ha passat per diferents fases de descripció al llarg d’aquests anys, que hem pogut finalitzar aquest passat mes de juny.
Ernest Soler de las Casas (Barcelona, 14 gener 1864 – 17 febrer 1935), fou pintor, escultor i escriptor. Fill del dramaturg Frederic Soler i Hubert (Serafí Pitarra) i d’Albina de Las Cases Bergnes, de família d’origen francès entroncada amb Lluís VI i neboda de l’editor Antoni Bergnes de Las Casas. El seu avi, Bernat-Agustí de Las Cases era propietari dels Jardins de Tívoli, al passeig de Gràcia. Aquesta ascendència donava a la seva personalitat un relleu, però el seu nom brillà també per mèrits propis. S’havia distingit notablement en pintura; més d’una vegada havia obtingut distincions honorífiques en les exposicions de belles arts, pintant temes literaris i religiosos, si bé la seva especialització varen ser els paisatges i un dels seus quadres figurava en el Museu Nacional d’Art de Catalunya abans que la seva vídua cedís la seva obra. En el camp de l’escriptura destaca la seva poesia i la dramatúrgia, havent estrenant diverses obres amb èxit, combinant la comèdia (Bon jan qui paga, 1889; La feina d’en Jafà, 1892), amb la tragèdia (Hidro-mel, publicada el 1892), la sarsuela (La roca de les mentides), el poema dramàtic (La llar de 1897 i Quadros de costums de 1904). Algunes de les seves composicions varen ser recollides
a Lectura Popular.
Al fons trobem gran quantitat de poemes i diversos textos dramàtics manuscrits, a part d’altres escrits periodístics, endevinalles i faules, correspondència i premsa. En menor volum trobem fotografies i dibuixos.
Consulteu-lo a l’apartat de Col·leccions Singulars del nostre web i accediu directament a la fitxa del fons Ernest Soler de las Casas).
Font de la biografia: Enciclopèdia catalana