La Plaça del Diamant | |
Només un personatge a dalt de l’escenari: la veu narradora. Perquè doncs, tres actrius? Quan Natàlia coneix Quimet passa a ser Colometa, i quan ell mor i es casa amb l’Antoni, la senyora Natàlia. Tres noms, tres veus: la innocència, l’aprenentatge i l’experiència, barrejades, indestriables. La plaça del Diamant o la literatura parlada. Un monòleg a tres: Mercè Pons, Rosa Renom i Montserrat Carulla. Un luxe. (Text de Joan Ollé extret del programa de mà del Teatre Joventut) |
|
Adaptació: | Carles Guillén, Joan Ollé |
Direcció: | Joan Ollé |
Música: | Pascal Comelade |
Escenografia i figurinisme: | Serge Marzolff |
Il•luminació: | Lionel Spycher |
Repartiment: | Montserrat Carulla (senyora Natàlia), Mercè Pons (Natàlia), Rosa Renom (Colometa) |
Estrena | |
Perelada, Castell de Perelada, XVIII Festival Castell de Perelada, el 8 d’agost de 2004 |
Documents relacionats
Premsa