Indumentària
La col·lecció d’indumentària està composta per prop de 1150 peces i prop d’un miler de complements de tipus barrets, sabates, entre altres. L’abast cronològic d’aquesta col·lecció va des de mitjans segle XIX fins a l’actualitat; a més, té testimonis dels tres grans generes escènics: dansa, teatre i òpera.
Tot i que en ocasions es desconeix la persona confeccionadora, la peça pren importància per l’artista que dugué la roba o per l’obra que va ser creada. Són multitud de teixits i dissenys coetanis a l’espectacle, i d’altres que reflecteixen la moda del passat; formant una col·lecció que representa una petita parcel·la de la història de la indumentària als escenaris. Una particularitat d’aquesta col·lecció és que alguns artistes han confeccionat les seves pròpies peces.
De les col·leccions de vestits més antigues en destaquem dues, la de l’actor Enric Borràs, formada per vestits tant d’escena com roba d’ús privat, i la de la ballarina Tórtola Valencia molt representativa d’un estil exòtic i oriental, entre les quals hi ha peces atribuïdes a ella mateixa.
Les incorporacions dels darrers anys posen de manifest la contínua tasca i interès d’enriquir les col·leccions. Destaquen per volum el fons de la Companyia de dansa Gelabert-Azzopardi, i soprano Victòria dels Àngels. D’especial rellevància és la darrera adquisició de vestits de la també soprano Montserrat Caballé.
Altres artistes importants de l’escena com ara Margarida Xirgu, Antonia Mercé, Jaume Borràs, Mary Santpere o Celestino Sarobe entre altres, també tenen presentació i donen valor a aquesta col·lecció.