L’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Entre els anys 1953-1955 un grup d’intel·lectuals donà forma al que posteriorment es va conèixer com a Agrupació Dramàtica de Barcelona. La institució va néixer oficialment el 1955 amb el clar objectiu de fer teatre nacional català, tot i dedicar-se a altres funcions principalment de promoció d’autors catalans i traducció d’obra estrangera. Inicialment, l’ADB va ser una secció adscrita al Cercle Artístic de Sant Lluc. Limitats i condicionats, els aleshores membres de la Junta de l’agrupació, van considerar trencar aquest lligam. El 18 de maig de 1961 l’ADB es va transformar en una Fundació Cultural. Dins de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona trobem diverses seccions, cadascuna d’elles dedicada a un públic concret i nascuda amb un objectiu diferent. L’Alegria que Torna (1955) va engegar amb la intenció d’aconseguir recursos econòmics que ajudessin a mantenir la institució. L’Esquirol (1960) va ser una secció dedicada al teatre infantil. Teatre Viu (1956) va ser la secció experimental de l’ADB i, els Clubs de Teatre Català (1956) reprenen l’objectiu de formar una cultura teatral en llengua catalana. Més d’un centenar de representacions van tenir lloc entre els anys 1955 i 1963, any en què l’agrupació es va dissoldre.
El fons inclou documents administratius (organització interna i documentació econòmica), dossiers d’obra, fitxes tècniques i texts mecanoscrits, així com correspondència, traduccions al català, programes i cartells, premsa, fotografies d’escena i documentació diversa, tota ella referent a una de les seccions a l’ADB (L’Alegria que torna).
La documentació del fons de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona es pot consultar a través de l’inventari.
A Escena Digital de Catalunya (EDC), hi podeu trobar els documents dels fons ja catalogats i altres documents relacionats amb l’ADB.
