Joaquín Montaner Castaño (Villanueva de la Serena, Badajoz, 2 d’abril del 1892 – Barcelona, 1957) va ser un periodista, dramaturg, poeta i traductor espanyol. A més de bibliòfil, bibliògraf i gran tertulià de l’època. De petit es traslladà a Catalunya, ja que el seu pare era el Governador civil de Girona. Amb només 13 anys estrenà la seva primera obra dramàtica. Treballà amb artistes com Margarita Xirgu, amb la que sostingué una llarga correspondència de cinc anys, Carmen Díaz o Enrique Borràs, entre d’altres. Mentre visqué a Barcelona es relacionà amb els poetes del Noucentisme, especialment amb Josep Carner i Josep Maria de Sagarra. Era un home molt culte i acumulà una important biblioteca de llibres de teatre que després va vendre al col·leccionista Artur Sedó, i que conservem al MAE. Com a periodista treballà al Diario Gráfico de Barcelona, El Sol de Madrid. Alternà el periodisme i la literatura amb altres activitats com la de secretari de diversos alcaldes de Barcelona, a més de secretari del Comitè Organitzador de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. També fou el creador del Poble Espanyol de Montjuic. Montaner estava lligat políticament al dictador Miguel Primo de Rivera, que l’any 1928 va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc a Barcelona, de Puig i Cadafalch i un dels símbols del catalanisme, el que li va comportar algunes animadversions. Va obtenir el Premi Nacional de Literatura i el de novel·la Ciutat de Barcelona.
Font: Wikipèdia
El fons consta principalment de correspondència rebuda i de diversos documents al voltant de l’activitat de Joaquín Montaner com a escriptor i com a polític de Barcelona.
