Ángeles Gulín Domínguez (Ribadavia, Ourense, 14 de febrer de 1939 – Madrid, 10 d’octubre de 2002) va ser una destacada soprano espanyola. Es va formar al Conservatori de Montevideo. Debuta l’any 1967 a Düsseldorf cantant El sombrero de tres picos, fet que li permet actuar a diferents teatres alemanys. A l’abril del 1968 es presenta al Concurs Voci Verdiane de Busseto on guanya el primer premi que li dona l’oportunitat d’entrar al món de l’òpera italiana, debutant a Parma cantant Stiffelio de Verdi. El gran reconeixement l’aconsegueix a La Fenice de Venècia amb Il Corsaro, La Wally, Nabucco, Fernand Cortez i Manon Lescaut. A partir d’aquest moment actuarà a diversos teatres d’arreu del món: el 1968 al Teatro Real de Madrid fent una versió de La vida breve, el 1970 al Liceu interpreta Aida al costat de Pedro Lavirgen i La Gioconda al Teatro de la Zarzuela de Madrid, el 1972 debuta al Teatro San Carlo de Nàpols amb l’obra Stiffelio i, el 1976 al Teatre de l’Òpera de Roma amb La forza del distino, entre d’altres. Es va casar amb el baríton espanyol Antonio Blancas amb el que tenen una filla, Ángeles Blancas, també soprano. L’any 1987, a l’edat de quaranta-vuit anys, va sofrir un vessament cerebral que li faria tancar la seva carrera professional als escenaris.
EL 2019 Ángeles Blancas, filla de la cantant, va fer donació del fons personal. Està format principalment per programes de mà i fotografies que formen part de la seva activitat escènica com a soprano ; en menor mesura trobem documentació relacionada amb la seva activitat personal i familiar, com són fotografies o correspondència. Tot plegat ens aporta una àmplia visió de la trajectòria professional.
