Antonio el Bailarín (Sevilla, 1921 – Madrid, 1996), nom artístic d’Antonio Ruiz Soler, va ser ballarí, bailaor, coreògraf i director i figura clau en la història de la dansa espanyola per la seva innovació, difusió i creació en aquest art. La fama li acompanyà durant tota una vida dedicada al ball, tant a escenaris de dins i fora del país o a la pantalla, on protagonitzà dotzenes de pel·lícules. Començà amb 6 anys a l’academia del Maestro Realito. Qualificat com a nen prodigi, fou parella professional amb la també nena prodigi i ballarina i bailaora Rosario amb només 7 anys, relació que duraria fins el 1952 i recorreria el món amb el nom artístic d’Antonio y Rosario. El 1937 és molt important ja que l’empresari Marquesi els contracta per anar a Amèrica, on s’hi estarà 12 anys, 7 d’ells actuant a la sala Walforf-Astoria de Nova York. Ja a Espanya, el 1949, actuen al Teatre Fontalba i inicien després la seva primera gira europea. El 1952, ara en solitari, Antonio crea la seva primera companyia, Antonio Ballet Español, presentant-se al Festival Internacional de Música y Danza de Granada. El Amor Brujo y El sombrero de tres picos, destaquen entre les mítiques i recordades d’aquest ballarí. El 1978, amb la seva companyia, que canvià al nom Antonio y los Ballets de Madrid, realitza una gira de despedida amb Antonio y su teatro flamenco. E 1980 dirigí el Ballet Nacional Español durant 3 anys. La seva darrera coreografia és de 1987 i amb María Rosa, estrenada al Teatro Monumental de Madrid. (Font: danza.es i wikipedia)
Al fons hi ha una quantitat destacable de peces d’indumentària del Ballet d’Antonio. També hi ha fotografies d’escena d’Antonio i dels ballarins de la seva companyia Enrique Burgos i Rosa García. En menor mesura aplega programes de mà, retalls de premsa que mencionen la seva participació escènica, dibuixos d’Antonio i cartells.
