Ernest Soler de las Casas (Barcelona, 14 gener 1864 – 17 febrer 1935), fou pintor, escultor i escriptor. Fill del dramaturg Frederic Soler i Hubert (Serafí Pitarra) i d’Albina de Las Cases Bergnes, de família d’origen francès entroncada amb Lluís VI i neboda de l’editor Antoni Bergnes de Las Casas. El seu avi, Bernat-Agustí de Las Cases era propietari dels Jardins de Tívoli, al passeig de Gràcia. Aquesta ascendència donava a la seva personalitat un relleu, però el seu nom brillà també per mèrits propis. S’havia distingit notablement en pintura; més d’una vegada havia obtingut distincions honorífiques en les exposicions de belles arts, pintant temes literaris i religiosos, si bé la seva especialització varen ser els paisatges i un dels seus quadres figurava en el Museu Nacional d’Art de Catalunya abans que la seva vídua cedís la seva obra. En el camp de l’escriptura destaca la seva poesia i la dramatúrgia, havent estrenant diverses obres amb èxit, combinant la comèdia (Bon jan qui paga, 1889; La feina d’en Jafà, 1892), amb la tragèdia (Hidro-mel, publicada el 1892), la sarsuela (La roca de les mentides), el poema dramàtic (La llar de 1897 i Quadros de costums de 1904). Algunes de les seves composicions varen ser recollides
a Lectura Popular.
Font: Enciclopèdia catalana
Al fons trobem gran quantitat de poemes i diversos textos dramàtics manuscrits, a part d’altres escrits periodístics, endevinalles i faules, correspondència i premsa. En menor volum trobem fotografies i dibuixos. També tenim el fons del seu pare, Frederic Soler (Serafí Pitarra).
