Joan Cervera i Batariu (Barcelona, 1926) és un excursionista català. Fill d’un militant d’ERC exiliat, en acabar la guerra civil espanyola estudià als Escolapis i es diplomà en màrketing, publicitat i tècniques d’expressió. Als 22 anys entrà a treballar a l’empresa Myrurgia, on es va jubilar com apoderat i director de Concessions. El 1950 s’incorporà al grup d’escalada del Club Excursionista de Gràcia (CEG), i en fou president de 1957 a 1961. Compaginà la passió excursionista amb les seves idees catalanistes i, a partir de 1959, va formar part en la clandestinitat del Consell Nacional Català, del qual va ser secretari sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca, i de l’Assemblea Democràtica de Gràcia.
Entre altres premis, l’any 1993 va obtenir la medalla Forjador de la Història Esportiva de Catalunya, atorgada per la Generalitat de Catalunya, així com la menció especial al Millor Historial Esportiu de la II Nit de l’Esport de Gràcia. El 2005 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona i el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. El 2012 li van atorgar la Creu de Sant Jordi.
El 2015 va dipositar una col·lecció documental de temàtica cinematogràfica a la Filmoteca de Catalunya.
Les seves grans aficions han estat el teatre i la muntanya, i des dels anys cinquanta ha anat cercant obres teatrals que tinguessin la muntanya com protagonista, creant-ne un corpus. Va intentar definir el gènere del Teatre de Muntanya, que descriu en un dels seus textos: “peces teatrals que tenen per única o principal temàtica la muntanya i el seu entorn excursionista o alpinista”. Com vice-president del Club Excursionista de Gràcia, va voler organitzar un Festival de Teatre de Muntanya als volts de 1969.
El fons està especialitzat en teatre en relació a l’excursionisme i el món de la muntanya i aplega sobretot textos dramàtics, textos monogràfics i correspondència, però també conté anotacions personals de Joan Cervera i una revista.
