Asunción Aguadé i Subias (Barcelona, 29 de juny de 1943), també coneguda artísticament com a Marysun, és una destacada ballarina, coreògrafa i professora de dansa. Va cursar els primers estudis de dansa clàssica a l’Institut del Teatre, on va conèixer a qui seria el seu gran mestre: Joan Magriñà. Formada també en dansa espanyola i contemporània, Aguadé s’inicià com a ballarina del Ballet del Gran Teatre del Liceu amb només tretze anys. El 1960 va ascendir a ballarina solista, i el 1963 a primera ballarina. Entre 1969 i 1978 va ser la ballarina estrella del cos de ball i va estrenar algunes de les coreografies més reconegudes de Joan Magriñà. En jubilar-se aquest, entre 1975 i 1988, va ser ella la directora de ball i coreògrafa del Ballet del Liceu. A més, de Magriñà també n’heretà l’Estudi de dansa del carrer Petritxol, que va dirigir entre 1976 i el seu tancament el 2022. La seva tasca docent, tanmateix, ja havia iniciat el 1959 al mateix estudi, i es va desenvolupar també a l’Institut del Teatre.
Més enllà dels escenaris de Barcelona, Aguadé va viatjar per Espanya i altres indrets amb parelles de ball com Alfonso Rovira, Janusz Smolinski o Fernando Lizundia. Individualment, va participar també en les temporades d’òpera de Bilbao, Oviedo, Madrid, València, Sevilla, Mallorca i altres.
El fons preserva set vestits de dansa de les ballarines Asunción Aguadé i Ángeles Aguadé, dissenyats i confeccionats per elles i la seva mare modista. Destaquen especialment dos tutús, particulars de la dansa clàssica. A més, el fons conserva documentació –com programes de mà, figurins, retalls de premsa o fotografies– relacionada amb l’activitat professional i docent d’Asunción Aguadé i Joan Magriñà.
A més, nombrosos fons del MAE contenen informació d’Asunción Aguadé, consultables a Escena Digital (Catàleg del fons d’arxiu i museu), Arxiu Audiovisual de les Arts Escèniques de Catalunya (AAAEC), Base de dades d’Espectacles de Catalunya (BDEC), Biblioescènic (Catàleg del fons bibliogràfic i audiovisual), Hemeroteca Digital (base de dades de premsa), Reservori digital de l’Institut del Teatre (RedIT) i canal IT de Youtube.
